divendres, 13 de juny del 2008

Vicent Andrés Estellés. El gran foc dels garbons (XXVI)




contadores de visitas


I és que, repetesc, als valencians ens agrada la música.

I a les valencianes, com la d'aquesta escena.

26

Nua, escampada sobre el llit, desperta,
agraïa la brisa. Es contemplava
manifestada tan goludament
a l’espill de l’armari, als peus del llit,

i composava, complaguda, la
figura, certament maliciosa,
per a les festes de la nit, amb els
coets de tro i eixides de colors.

Es va banyar i es delità en el bany;
i enjogassada o bé desficiosa
oïa els redoblets de qui agranava

tot el carrer. Sense adonar-se’n, quasi
va arribar a l’orgasme. Pecatosa,
es va vestir. Li feia mal el cap.

26

Desnuda, extendida sobre la cama, despierta,
agradecía la brisa. Se contemplaba
manifestada tan apetitosamente
en el espejo del armario, a los pies de la cama,

y componía, complacida, su
figura, ciertamente maliciosa,
para las fiestas nocturnas, con los
cohetes de trueno y salidas de colores.

Se bañó y se deleitó en el baño;
y juguetona o a lo mejor inquieta
escuchaba los redobles del que barría

toda la calle. Sin darse ni cuenta, casi
llegó al orgasmo. Pecadora
se vistió. Le dolía la cabeza.

5 comentaris:

  1. hola jpolinya
    La lealtad fue siempre una cualidad bien empleada para los perros.
    Un abrazo

    ResponElimina
  2. Precioso poema, de un mnomento tan íntimo......
    BESITOS

    ResponElimina
  3. Bueno , no entiendo a Casa ..pero seguro que es culpa mia ...otra cosa es analizar la lealtad en sus distintos contextos...

    Precioso

    ResponElimina
  4. JPO, HAY UNA ESCRITORA ARGENTINA, IMPRESIONANTE, QUE DICE QUE NO TIENE CASI VISITAS, TE LA http://lacomunidad.elpais.com/luciafolino/postse .
    BESITOS

    ResponElimina
  5. pruebaaaaaaaaaaa, no me eb ntra la contraseñaaaaaaaa

    ResponElimina