diumenge, 29 de juny del 2008

Vicent Andrés Estellés. El gran foc dels garbons (XLII)

Estellés continua contant-nos la història de la beata.

Atenció a l'últim vers, magníficament estellià.

42

Oficiava inacabables misses,
i allà a boqueta nit, en un pantaix,
queia per terra, i arribava el seu
germà i, arrossegant-la se l’enduia,

l’entrava en casa i la deixava en terra.
Es calfava el sopar; i havent sopat
se n’anava a dormir. Es recobrava
ella i plorava per la casa a fosques.

En rompre el dia treia la tauleta
a la plaça, i el llibre, i feia misses.
Ningú no la mirava; no li feien

cas i perseverava amargament.
De tant de beneir amb vehemència
un dia es va desconcertar el braç.

42

Oficiaba inacabables misas,
y allá al anochecer, en un jadeo,
rodaba por el suelo, y llegaba su
hermano y, arrastrándola se la llevaba,

la entraba en casa y la dejaba en tierra.
Se calentaba la cena; y una vez cenado
se iba a dormir. Se recobraba
ella y lloraba rondando por la casa a oscuras.

Al romper el día sacaba la mesita
a la plaza, y el libro, y hacía misas.
Nadie la miraba; no le hacían

caso y perseveraba amargamente.
De tanto bendecir con vehemencia
un día se le dislocó el brazo.

5 comentaris:

  1. Que obsesión ...se le dislocaría el codo de tanto empinarlo...

    Esta visto ..que cada unos se las ingenia como puede para conseguir lo que quiere...

    ResponElimina
  2. que conste que ya había comentado, esta será la misa a la que yo acudioría.
    BESITOS

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina