dimarts, 1 de juliol del 2008

Vicent Andrés Estellés. El gran foc dels garbons (LXIV)

Estellés avui ens invita a contemplar què succeeix a la solitud d'una funerària familiar.

44

Estava el mort dins el taüt, i feia
un fred de mil dimonis, diuen i
tenia son i cansament, i veia
el mort a gust en el taüt i veia

el funerari i vellutat confort,
i ja pensava, com unes vacances,
aquell futur de muntonet de cendra,
una tovor, i es delità; i de sobte

mirà un costat i l’altre, i agafà
el mort i l’amagà sota la taula
i es va ficar en el taüt, feliç,

i la felicitat li donà al rostre
un complagut i arcaic color de cera
dins el caixó individual i còmode.

44

Estaba el muerto en su ataud, y hacía
un frío de mil demonios, dicen y
tenía sueño y cansancio, y veía
al muerto a gusto en su ataud y veía

el funerario y aterciopelado confort,
y ya imaginaba, como unas vacaciones,
aquel futuro de montoncito de cenizas,
una blandura, y se deleitó, y de repente

miró a un lado y a otro, y cogió
al muerto y lo escondió bajo la mesa
y se metió en el ataud, feliz,

y la felicidad, le dio a su rostro
un complacido y arcaico color de cera
dentro del cajón individual y cómodo.

2 comentaris:

  1. Jpo, ya tenía necesidad, empezamos con pemas fuerte.
    BESITOS

    ResponElimina
  2. jajaja...no puedo evitar la risa..

    genial, genial, genial...

    me ha encantado

    ResponElimina