dilluns, 28 de juliol del 2008

Vicent Andrés Estellés. El gran foc dels garbons (LXXI)

Erotisme i mort. La dignitat de la mort. Fins el més humil, fins el més poca cosa, pot ser transcendit per la mort.

Temes eterns de l'Estellés

71

Si allò de la petxina i Afrodita
tingué una culta confirmació,
i un sonet diu que en una orella pot
lleugera nàixer una ballarina,

pot en un cor, adolorit, cansat,
en un cor trist i treballat, anònim,
nàixer, monumental, fins excessiva,
una mort gran, fascinadora, insigne;

i aquells que no sabien l’existència
d’aquella vida incògnita i obscura,
d’aquella tendra criatura amarga,

poden quedar estupefactes un
moment, mirant la resplendor sobtada,
per més que pensen si seria un “ovni”.

71

Si lo de la concha y Afrodita
tuvo una culta confirmación,
y un soneto dice que en una oreja puede
ligera nacer una bailarina,

puede en un corazón, dolorido, cansado,
en un corazón triste y trabajado, anónimo,
nacer, monumental, hasta excesivamente,
una gran muerte, fascinadora, insigne;

y quienes desconocían la existencia
de aquella vida incógnita y oscura,
de aquella tierna criatura amarga,

pueden quedar estupefactos un
instante, mirando el resplandor repentino,
por más que piensen si sería un “ovni”.

1 comentari:

  1. Puede ser gris en la vida y brillate en tu muerte??, pasada...
    BESINES

    ResponElimina