dijous, 28 d’agost del 2008

Vicent Andrés Estellés. El gran foc dels garbons (XCIX)

Últims capítols d'aquest llibre, ja tots ells dedicats al comiat dels personatges que han anat traient el nas per aquests poemes.

99

Venia cossis i perols venia
campanetes de fang, plats de Manises
amb el retrat de Blasco Ibàñez o
amb exòtiques flors i llargues dames,

llibrells dignísims per a la bugada,
bacins ventruts a prova de colitis.
La coneixien per l’Espiritada.
Seria allò que diuen un malnom,

car no donava bibliografia
i era difícil suposar-la en el
relleu d’un vell sarcòfag, gemegant.

Bròfega sempre, i amb el virgo incòlume,
segons extensa tradició oral,
ara farà vuit anys que l’enterràrem.

99

Vendía calderos y vendía ollas y
campanas de loza, platos de Manises
con el retrato de Blasco Ibáñez o
con exóticas flores y largas damas,

dignísimos lebrillos para la colada,
ventrudos orinales a prueba de colitis.
La conocían como la Espiritada.
Sería lo que dicen un mote,

Porque no había bibliografía
y era difícil suponerla en el
relieve de un viejo sarcófago, gimiendo.

Malhablada siempre, y con el virgo incólume,
según extendida tradición oral,
hoy hará ocho años que la enterramos.

2 comentaris:

  1. genial...genial ..

    siempre me hace reir ...


    "ventrudos orinales a prueba de colitis..."

    besos

    ResponElimina
  2. ESto me pasara a mí, me recordareís, por lo mal hablada, ocho años después...jajjaj

    ResponElimina