Escena en una funerària. L'orgull del treball ben fet.
100
El taüter, el pare, contemplava
com treballava el fill: “No arribaràs
a res. Així no es fica un mort. En el
meu temps...” Però parlava inútilment.
Ell recordava el seu aprenentatge,
el tracte dòcil amb la clientela,
donant-los la raó a tots els difunts,
fins i tot invitant-los a fumar.
Quan havien fumat i ja venia
el clero amb tots els gori-goris, ell
els deia: “Demà passe per vosté
i ens n’anirem tots dos al Bataclan”.
Quan els difunts, adelerats, cloïen
els ulls, ell els tancava amb pany i clau.
100
El empleado de pompas fúnebres, el padre, contemplaba
cómo trabajaba su hijo: “No llegaràs
a nada. Así no se mete un muerto. En
mis tiempos...” Pero inútilmente hablaba.
Recordaba su aprendizaje,
el dócil trato con la clientela,
dándoles la razón a todos los difuntos,
invitándoles, incluso, a un cigarrillo.
Cuando habían fumado y ya llegaba
el clero con todos sus gori-goris, él
les decía: “Mañana pasaré por usted
e iremos ambos al Bataclán”.
Cuando los difuntos, ansiosos, cerraban
los ojos, él los encerraba bajo siete llaves.
Pero no estaban muertos, como fumaba con ellos????
ResponEliminaUna gran ventaja, Nicky, no le hacían gasto, aunque les invitara
ResponEliminajajajajajajajjajajajajajajaja
ResponEliminajajajajajjajajajjajjajajjajjajajaj
me muero.....jejejejeje