Avui han coincidit en la mort dos grans escriptors, humanistes, humans.
Primer he sabut de la mort de Francisco Ayala, a qui vaig conéixer (els seus llibres, clar) el 69, a Badajoz, gràcies al bibliotecari de la Universitat (en aquells dies encara unes facultats dependents de Sevilla) amb qui havia fet una certa amistat. Cent tres anys viscuts fins a l'últim dia, amb plena lucidesa.
Més tard, aquesta vesprada, el correu de Le Monde, em porta la mort als seus cent anys i escaig de Claude Levi-Strauss, a qui vaig conéixer un any o dos més tard, ja a la Universitat de València, a través del seu magnífic assaig (que es llig com una novel·la) "Tristos tròpics"
Descansin en pau.
Primer he sabut de la mort de Francisco Ayala, a qui vaig conéixer (els seus llibres, clar) el 69, a Badajoz, gràcies al bibliotecari de la Universitat (en aquells dies encara unes facultats dependents de Sevilla) amb qui havia fet una certa amistat. Cent tres anys viscuts fins a l'últim dia, amb plena lucidesa.
Més tard, aquesta vesprada, el correu de Le Monde, em porta la mort als seus cent anys i escaig de Claude Levi-Strauss, a qui vaig conéixer un any o dos més tard, ja a la Universitat de València, a través del seu magnífic assaig (que es llig com una novel·la) "Tristos tròpics"
Descansin en pau.
Els escriptors, mai no moren, ens deixen el seu legat als llibres.
ResponEliminaDos grandes personas a las que agradecer su legado literario. Conozco algunas obras de Francisco Ayala y algun trabajo de Levi- Strauss. Procuraré leer "Tristes trópicos". Gracias Julio.
ResponEliminaUn abrazo