A punt d'eixir cap a Madrid, obro l'ordinador i em colpeja la trista notícia que Labordeta ha mort.
Aquell que va ser un referent indispensable a les manis de la transició (com diuen els cristians de la mare de déu: abans, en i després) amb els seus (ja nostres) magnífics himnes.
Qui, del meu temps, no s'ha quedat afònic cantant "Y habrá un día en que todos / al levantar la vista / veremos una tierra / que ponga libertad" o qualsevol altra de les moltes cançons que ens ajudaven a sentir-nos vius?
Qui no s'ha emocionat sentint-li cantar els poemes del seu germà, aquell mític Rosa Rosae, per exemple?
Tanco l'ordinador perquè he quedat amb el meu fill a Madrid, a dinar, i no és cosa de fer tard.
Avui, malgrat la lluminositat del cel mediterrani, em sento gris.
Descansi en pau.
Aquell que va ser un referent indispensable a les manis de la transició (com diuen els cristians de la mare de déu: abans, en i després) amb els seus (ja nostres) magnífics himnes.
Qui, del meu temps, no s'ha quedat afònic cantant "Y habrá un día en que todos / al levantar la vista / veremos una tierra / que ponga libertad" o qualsevol altra de les moltes cançons que ens ajudaven a sentir-nos vius?
Qui no s'ha emocionat sentint-li cantar els poemes del seu germà, aquell mític Rosa Rosae, per exemple?
Tanco l'ordinador perquè he quedat amb el meu fill a Madrid, a dinar, i no és cosa de fer tard.
Avui, malgrat la lluminositat del cel mediterrani, em sento gris.
Descansi en pau.
Muchos nos sentimos grises
ResponElimina