1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

dissabte, 30 de gener de 2010

Si la marquesa Aguirre fóra suecana...

Sembla que la senyora marquesa consort Esperanza Aguirre, insigne patum al front de la CAM (no de la Caixa del mateix nom, sinó de la Comunitat Autònoma de Madrid on tant de temps vaig viure) s'ha despatxat a gust a micròfon obert, parlant amb un company de Ppartit, d'inquietuds i d'equip de govern.

La cristiana i liberal senyora que va impedir que un seu cunyat pogués portar una obra de teatre al Círculo de Bellas Artes de Madrid, perquè el títol de la qual -Me cago en Dios, crec que es deia-, incloïa una blasfèmia, ara ens delecta amb un "Hemos tenido suerte de darle un puesto a IU y quitárselo al hijoputa".

I jo em pregunte si la bona dona no serà potser suecana, ja que en aquest important poble arrosser de Sueca, capital de la Ribera Baixa del Xúquer, saben distingir perfectament entre l'apel·latiu carinyós "Fill-de-puta", inveterada salutació entre veïns sense la més mínima intenció d'ofendre, i l'insult real, agressiu i imperdonable, perfectament codificat de "Fill-d'una-puta"

Perquè de no ser així, supose que el comité de garanties que ha actuat fa escasos dies amb condemnes -suaus, tot hi ha que dir-ho- a Costa i a Cobo, hauria de posar-se de nou a treballar, i potser s'herniaren. També hi tenen dret al descans, els pobrissons. No ho creieu?

dijous, 28 de gener de 2010

Potser Disney no anava tan errat

Els homes estimem el color, la naturalesa també. O ho hauríem d'enunciar al l'inrevés?

Sabem que les catedrals romàniques i gòtiques no tenien la pedra nua com ens hem acostumat a veure, sinó que estaven pintades fins a l'últim racó. I què podríem dir de les pintures de Lascaux o d'Altamira?

Si fins i tot les partícules elementals, els quarks, segons conten els físics, tenen "sabor" i "color"

I la naturalesa. Un cop la fotografia pogué abandonar amb garanties de qualitat el blanc i negre dels primers temps, hem retornat a la visió correcta del món, del nostre petit món, i de les meravelles que ens aporten el Hubble i altres telescopis similars

I ara els dinosaures. Aquests animals que erròniament pensàvem desapareguts, sense adonar-nos-en que continuen vius entre nosaltres, només que ara els hi diem ocells. Avui he llegit la notícia que els científics han trobat la manera d'esbrinar el color de les plomes -sí, els dinosaures en tenien de plomes, això ja fa temps que se sap-, d'algun dels múltiples dinosaures descoberts al jaciment xinès de Jehol.

Potser Disney no anava tan errat, ni la Pixar.

I és que, com manta vegada s'ha dit, la naturalesa imita l'art.

O serà a l'inrevés?

dimecres, 27 de gener de 2010

Alzheimer. Un nou pas endavant

Llig avui una nova notícia esperançadora, un metge francès, Etienne-Emile Baulieu, ha descobert una proteïna que pot ajudar en la lluita contra aquesta malaltia.

En nom de ma mare, que va patir aquesta terrible malaltia, i en el de tots els malalts; en el meu propi nom i en el dels meus germans, en nom de la humanitat sencera: moltíssimes gràcies, monsieur Baulieu, merci beaucoup.

Mai no li podrem agrair prou aquesta nova escletxa que ens obre, i que voldríem prompte porta.

dilluns, 25 de gener de 2010

Quants en cria la farina... i ella fina que fina

Sembla que, ara que el jutge Pedreira, del TSJM, ha decidit no només perllongar un mes més el secret del sumari del corretjós cas Gürtel, sinó acceptar la petició de la fiscalia d'investigar allò que el jutge de la Rúa, del TSJV, s'entestà en no investigar mai, sembla, dic, que als de València els hi han entrat les presses i demanen als de Madrid que els hi envien la documentació que prèviament havien rebutjat.

I sembla que el senyor Pedreira els ha dit que "verdes las han segado", cosa d'agrair, ja que a ú, que és mal pensat, li fa la impressió que, volen repetir la jugada que tan bé els havia eixit, i llevar-li la investigació sobre la trama a València, per, un cop al seu poder, tornar a tancar-la per improcedent.

D'altra banda, continuem sense notícies del TS, el qual sembla molt més interessat en processar el jutge Garzón pel seu interès en treure a la llum la localització dels morts, assassinats i segrestats de la guerra del 36-39 i la llarguíssima postguerra.

Ja sé que els polítics estan ben desacreditats, al menys tal com ens ho diuen les últimes enquestes publicades, però què me'n dieu dels jutges?

En fi, veurem algun dia la justícia sense bena, i amb l'espasa desembeinada?

A pesar del meu congènit optimisme, ho trobe ben difícil.

dimarts, 19 de gener de 2010

Qui pregunta ja respon, qui respon també pregunta?

Em permet citar el meu paisà Raimon en una de les seues cançons, Qui pregunta ja respon com a introducció a aquesta història.

Fa aproximadament mes i mig, vaig escriure un e-mail a Vivian Reding, comisària europea per a la informació, societat i mitjans, referint-me a la resposta de la citada senyora a la interpel·lació de l'eurodiputat català Ramon Tremosa sobre les traves posades pel (des)govern valencià a la possibilitat de veure la TV3 al País Valencià.

Avui he rebut una resposta per correu ordinari (ja me l'anunciaven el passat 11 per e-mail) que em permet fer pública en aquest espai



He preguntat i he tingut la resposta que esperava, o que em mereixia (Qui pregunta ja respon, com diu Raimon)

Vejam

1) I do understand your unease about the situation in Spain and share your concerns. Commissioner Reding has always been a strong supporter of freedom of expression and plurality of opinions.

Puc entendre la vostra inquietud sobre la situació a Espanya i compartesc els vostres interessos. La Comisària Reding sempre ha estat una gran defensora de la llibertat d'expressió i la pluralitat d'opinions.

Comencem, per tant amb la clàssica "jo també he patit molt"

Però

2) From a legal point of view there is no evidence that European Union law is infringed. This is also explained in the Commissioner's response to the Parliamentary question of Mr Ramon Tremosa i Balcells (E-5389/09) you refer to. The possible waste of public money (as you allege) does not necessarily infringe EU law.

Des d'un punt de vista legal no hi ha cap prova de que s'hagen conculcat les lleis de la Unió Europea... Tal com també queda explicat en la resposta de la Comisària a la pregunta parlamentaria del senyor Ramon Tremosa i Balcells (E-5389/09) a la que us referiu. El possible malbaratament dels diners públics (tal com exposeu) no conculquen necessàriament les lleis europees.

La veritat és que jo no parlava de malbaratament de diners públics, encara que també, per suposat, és una altra forma d'enfocar-ho. Sobretot si, com és la meua idea, els diners invertits pel munt de valencians que ens hi vam rascar la butxaca, són tan públics o més que els que inverteix el nostre (mal)govern.

Clar que

3) However, legal remedies may be available under the domestic Spanish law allowing TV3 to bring this matter of alleged inequality and partiality of the administration before the competent Spanish courts.

Això no obstant, les lleis domèstiques espanyoles permeten accions legals per a que TV3 aborde aquest afair de desigualtat i parcialitat de la administració sota els tribunals competents espanyols.

Efectivament, senyora. En això estem. Recollint signatures (se'n necessiten mig milió) per poder portar aquest assumpte a les corts espanyoles.

I malgrat tot, si ara em demanassen sobre si vull pertànyer o no a Europa, tornaria a votar que sí.

I és que sóc incorregible.


I per treure'ns de damunt el mal gust de boca, escoltem la cançó d'en Raimon



QUI PREGUNTA JA RESPON

Raimon

Quants homes calen per a fer un país
quants països per a fer el món
quantes llibertats per a fer la democràcia
llibertats

Quantes cases calen per a fer un carrer
quants carrers per a fer una ciutat
quants arbres per a fer un espai verd
un espai verd

Quants obrers calen per a fer una classe obrera
quants burgesos per a fer una burgesia
quantes lluites per a véncer
quantes lluites

Quantes "apertures" calen per a trencar la tancadura
quants pagesos per a fer una pagesia
quantes amnisties per a fer l'amnistia
l'amnistia

Això em preguntava el vent a mi mateix
això em preguntava jo a mi mateix
qui pregunta ja respon
qui respon també pregunta

Un home no fa un país
Un país no fa el món
una llibertat no fa la democràcia
llibertat

Un obrer no fa una classe obrera
un burgès no fa una burgesia
una lluita no fa la victòria
una lluita

Una "apertura" no trenca la tancadura
un pagès no fa una pagesia
una amnistia no fa l'amnistia
l'amnistia

Això em preguntava el vent a mi mateix
això em preguntava jo a mi mateix
qui pregunta ja respon
qui respon també pregunta

dissabte, 16 de gener de 2010

Encara ens queden persones caritatives

Quin goig!, el senyor Joan Ignasi Balada recentment traspassat (el 18 de novembre ens abandonà, ço que demostra que no som ningú), multimilionari de Ciutadella de Menorca, ha decidit deixar la meitat de la seua immensa fortuna als prínceps borbons Felipe i Letizia, així com als seus fills i nebots igualment i oficialment borbons.

Quant a l'altra meitat, caldrà constituir una fundació d'interès general (supose que també n'hi han d'interès particular) que haurà de ser creada, presidida i gestionada, pel propi príncep Felipe.

I és que, com és de domini públic, la monarquia espanyola, -pobreta-, es troba en una situació de penúries i dificultats. Quasi tantes com les del pobre finat empresari, el qual a finals dels segle passat, l'any 99, ja ens devia (li devia a Hisenda, però recordem que Hisenda som tots) la minúcia de 36.000 eurets de l'ala.

Com que no sóc, ni ho he estat mai, monàrquic, no em trobe capaç de posar-me dins la pell del senyor Balada, i saber com pensava quan va establir el seu testament. Només espere que Hisenda aplique els impostos corresponents a la manca de parentiu, i s'hi quede amb un bon pinyol. El que li pertoca (ens pertoca, recordem-ho un cop més que Hisenda som tots, o al manco això diuen)

Abans li ho deixaven a l'església, però aquests menorquins, aquests fills de l'illa de les pedres i el vent, sembla (pel que podem observar en aquest testament) que han esdevingut un pèl descreguts.

BIC taronja, BIC cristall

Sembla que ara va de bo, que la ministressa Chacón, del ram de la guerra, ha decidit aplicar la llei i fer fora tots els records (més que records, malsons) que encara ens quedaven del dictador assassí de la veu aflautada.

Tots? Em tem que no tots.

A València algunes gallines en pedra i altres falòrnies esculpides als murs d'un edifici (aquest sí digne de ser conservat, no pas els afegitons) ocupat anys i panys pel govern militar,van ser declarades BIC (Bé d'Interès Cultural) cosa que impedeix la seua retirada i/o demolició.

Exactament igual que el barri Cabanyal-Canyamelar el qual, totalment a l'inrevés, sí que pot ser enderrocat sense manies. I, quan l'estat intervé per impedir aquest espoli, el Consell del País Valencià es reuneix i fabriquen un decret urgentíssim retirant-li la qualificació per poder així continuar usant la picola.

Encara recorde unes falles, a la plaça del País (ara dita de l'Ajuntament), com li tiràvem trons i petardos a l'estàtua eqüestre, sota el crit unànime de: "El burro i l'haca, fora de la plaça" Caldrà fer el mateix trenta anys més tard?

I és que hi ha BICS i bics.

Ja ho deia l'anunci:

Bic naranja escribe fino, Bic cristal escribe normal, Bic, Bic, Bic, Bic, Bic.

dimecres, 6 de gener de 2010

Però què s'hauran cregut els del govern? (traducció lliure d'unes paraules de l'alcaldessa de València)

Fa uns set mesos, vaig publicar un comentari sobre la situació del Cabanyal-Canyamelar on em congratulava de que el TS haguera agafat el rave per les fulles, com solem dir, o simplement hagués agafat el cas d'aquest barri que l'alcaldessa de València s'ha entestat en partir en dos, sota un altre punt de vista.

I és que la compartimentació dels casos que fa la justícia ens porta aquests merders, com, sense anar més lluny, que el bigotes gran protagonista del cas Gürtel, junt amb el seu amic de l'ànima, molt honorable (quina burla!) senyor Francisco Camps, campi per on vulga, gràcies a que no està sent investigat ni per uns ni per altres.

El TS va arribar a la conclusió, més o menys, que l'alcaldessa de València podia assolar tot allò que li vinguera en gana encara que es tractara d'un BIC (no un bolígraf, no, sinó un Bé d'Interès Cultural), llevat que hi hagués espoli cultural. I que no sent d'àmbit judicial el tema de l'espoli, per força havia de ser definit pel Ministeri de Cultura.

I, amb els reis, aquesta definició ha vingut pels habitants del barri i l'associació Salvem el Cabanyal, amb la prohibició expressa de continuar amb la destrossa de cases.

Com s'ha posat la senyora Rita! Diu que farà mans i mànigues (i ho pot fer perquè tant el govern de la ciutat com el de la Comunitat són de la mateixa corda Pepera) per canviar la qualificació de BIC i així poder continuar assolant cases. Què s'hauran cregut aquests del govern que no fan cas de les sentències dels jutges!

Oiga, que ustedes no saben con quién están hablando!.

Si Franco alçara el cap...!