1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

divendres, 29 d’octubre de 2010

El club de las canciones. Prohibido

Aquesta setmana, el tema del club és "prohibit".

He portat una setmana una mica atrafegada, així que avui, dissabte ja, amb un retràs pel que demano disculpes, deixo la meva aportació.

Allò en què vaig pensar primer fou en la famosa frase "Tirez pas sur le pianiste", prohibició absolutament lògica en aquells saloons del salvatge oest. Però la pel·lícula de Truffat era precisament "Tirez sur le pianiste". O sigui que no em servia.

Per associació d'idees, vaig pensar en l'Elton John cantant "Don't shut the sheriff", però no, tampoc aquest cop l'encertava. La cançó era "I shot the sheriff" i, a més, no era d'ell, sinó de Bob Marley.

Per fi vaig recordar-ne una de Frank Zappa: "Don't eat the yellow snow". Prohibició, o assenyat consell? Vosaltres mateixos.




Don't eat the Yellow Snow

Dreamed I was an Eskimo
(Bop-bop ta-da-da bop-bop Ta-da-da)
Frozen wind began to blow
(Bop-bop ta-da-da bop-bop Ta-da-da)
And my momma cried:
Boo-a-hoo hoo-ooo
And my momma cried:
Nanook-a, no no (no no . . . )
Nanook-a, no no (no no . . . )
Don't be a naughty Eskimo-wo-oh
(Bop-bop ta-da-da bop-bop Ta-da-da)

WATCH OUT WHERE THE HUSKIES GO
AND DON'T YOU EAT THAT YELLOW SNOW
WATCH OUT WHERE THE HUSKIES GO
AND DON'T YOU EAT THAT YELLOW SNOW

Right about that time, people
A fur trapper, who was strictly from commercial
(Strictly commercial)
Had the unmitigated audacity to jump
up from behind my ig-a-loo
(Peek-a-boo -ooh -ooh oooh)
And he started in to whippin on my favorite baby seal
With a lead-filled snow shoe
That got me just about as evil as an eskimo boy can be
So I bent down and I reached down and I swooped down
And I gathered up a generous mitten full of the deadly
(Yellow Snow)
The deadly yellow snow, from right
there where the huskies go
Whereupon I proceeded to take that mitten full
of the deadly yellow snow crystals
and rub it all into his beady
little eyes
with a vigoruos circular motion
hitherto unknown to the people
of this area
But destined to take the place of the mudshark in your Mythology

Here it goes ... the circular motion
Rub it
And then, in a fit of anger, I pounced
And I pounced again
Great Googly Moogly
And he was very upset as you can understand
And rightly so because the deadly yellow snow crystals
had deprived him of his sight
And he stood up, and he looked around and he said:
Oh (oh oh oh) No - - I can't see ..
(echo)
He took a dog doo snow cone and
stuffed it in my right eye
He took a dog doo snow cone and
stuffed it in my other eye
And the husky wee-wee I mean the
doggy wee-wee has blinded me
And I can't see - temporarily


Però també he recordat altres prohibicions no per absurdes menys sagnants, com la que patíem a l'escola del poble (parlo dels anys cinquanta) quan ens castigaven si parlàvem (inclús al pati en hora de "recreo") el nostre idioma.

Com diu Raimon a la seua magnífica cançó "Al meu país, la pluja"

Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.


Allò que en aquells anys desconeixíem és que aquesta prohibició que ens afectava a catalans, gallecs i bascos, també la compartíem amb altres nacions sense estat de la contornada. Com podreu escoltar en aquesta cançó de Josiana "Es defendut parlar patoès" (està prohibit parlar "patois")




ES DEFENDUT PARLAR PATOÈS

Contra la paret de la classa
i a un imatge d'aucel
una carta de geografia
e un papel estampat


A la paret de la classe
hi ha una imatge d'ocell
un mapa
i un pòster

En la pared de la clase
hay la imagen de un pájaro
un mapa
y un póster

Es defendut parlar patoès...

Està prohibit parlar dialecte...

Está prohibido hablar dialecto...

Aquela mirondela lusish
coma lo solelh de la vergonha
davant la cara ninòia


Aquell cartell llueix
com el sol de la vergonya
davant la cara dels nens

Aquel cartel brilla
como el sol de la vergüenza
ante la cara de los niños.

Es defendut parlar patoès...

La lengua nòstra sonada patoès
como un riu que no pòt riulejar
gaudre fèr dins l'arma vièlha
ància de la libertat.


La nostra llengua anomenada patuès
com un riu que no pot córrer
torrent feréstec dins l'ànima vella
ànsia de la llibertat

Nuestra lengua llamada patués
como un río que no puede fluir
torrente salvaje en el alma antigua
ansia de la libertad.

Es defendut parlar patoès...

E lo mot desbumbrat,
mèstre de la vida
rebombish enmascat
com dins lo gorg un cascalh


I la paraula oblidada,
mestra de la vida
retrona embruixada
com un còdol dins un gorg

Y la palabra olvidada
maestra de la vida
resuena embrujada
como una roca en la poza.

Se cal parlar occitan
Nos cal parlar occitan.


Hi ha que parlar occità
Ens cal parlar occità.

Hay que hablar occitano
Tenemos que hablar occitano.

dijous, 28 d’octubre de 2010

Les directives europees hi ha que transpondre-les amb sentit comú

Pujàvem ahir cap a València per la carretera del Saler, i al pas per les marjals properes a l'Albufera, i la pròpia Albufera, se'ns va fer insuportable la pudor de palla podrida.

Pudor no només de la palla, també dels peixos morts surant, blanquinosa panxa amunt, a les brutes aigües.

I és que ja portem uns quants anys aplicant la directiva europea que impedeix cremar la palla al camp, un cop collit l'arròs. Amb el previsible resultat que aquesta palla es podreixi en contacte amb l'aigua, i produeixi una contaminació molt més perillosa.

Em ve a la memòria, també, l'estricta obligació d'incinerar els animals morts a la muntanya, cosa que està ocasionant la mort dels voltors, o inclús el que aquests bells animals ataquin en alguns casos les cries de les ovelles.

Tant ens costa aplicar el sentit comú, el seny, fer les coses amb trellat?

Tant ens costa justificar l'excepció, discutir la norma, exposar les nostres raons?

Les directives no són per a aplicar-les a ulls clucs, com si fossin versicles d'un qualsevol llibre sagrat.

Si ho fem així, la pudor, la contaminació -i no només la de palla podrida i peixos morts- no ens abandonarà mai.

divendres, 22 d’octubre de 2010

El club de las canciones. Dinero

I aquesta setmana, els diners com a tema.

I jo, que fa poques setmanes havia pujat l'Elogi dels diners i Poderoso caballero es don dinero!.

Temptat he estat, ho confesso, de deixar l'espai en blanc.

Però em sabia mal, així que he buscat algunes cançons que parlessin dels diners, i aquest és el resultat: del congolès Pamelo Mounk'a, L'argent appelle l'argent, o sigui Diners criden diners




L'ARGENT APPELLE L'ARGENT

L'argent appelle l'argent
Mbongo ekobenga mbongo
L'argent appelle l'argent
Mbongo ekobenga mbongo


On ne prête que aux riches
Jamais vu un riche
Prêter de l'argent
A un pauvre

L'argent appelle l'argent
Mbongo ekobenga bongo
L'argent appelle l'argent
Mbongo ekobenga mbongo

Je vais à la banque, où je suis client
Demander crédit, car je veux devenir riche
Mais on me complique, parce que je n'ai pas d'argent
Oh si j'étais riche, il n'y aurait pas de problème

L'argent appelle l'argent
Mbongo ekobenga mbongo
L'argent appelle l'argent
Mbongo ekobenga mbongo

L'argent appelle l'argent
Mbongo ekobenga mbongo
L'argent appelle l'argent
Mbongo ekobenga mbongo

Le riche.................
D'après son ami riche
Le riche ne prête son argent
Sa villa et sa voiture
Qu'à celui qui est riche comme lui

L'argent appelle l'argent
Mbongo ekobenga mbongo
L'argent appelle l'argent
Mbongo eko benga mbongo


o aquest "Dinero en los Bolsillos" dels sevillans Ofunkillo



DINERO EN LOS BOLSILLOS

No podermos salir de fiesta
la pasta , la guasa...
la noche es nuestra
los colegas esperan , bebiendo cerveza
calentando motores en la alameda
la noche asusta pero como nos gusta
sin peluco en lo alto
y las gafas de sol
pa`cuando salga el lorenzo
no nos pille...de marron

no podemos llevar dinero en los bolsillos
nos lo gastamos , nos lo fundimos

las niñas se maquean
nosotros con nuestras pintas
y eso a los porteros no vea si les mosquea
se ponen gorilones buscando pelea
yo les digo" eso que tiene que ve`"
si mis botines valen 15 talegasssos en el corte ingles
anda ya y llama a los coleguita
que aqui el menda es el que invita...quillo

no podemos llevar dinero en los bolsillos
nos lo gastamos , nos lo fundimos

estoy jarto ya de gastar y no poder parar
y que luego no quede nada , na`de na

no podemos llevar dinero en los bolsillos quillo
vaya ruina...vaya ruina.


AC/DC pregunten "What do you do for money, honey?"



WHAT DO YOU DO FOR MONEY, HONEY?

You're working in bars
Riding in cars
Never gonna give it for free
Your apartment with a view
On the finest avenue
Looking at your beat on the street
You're always pushing, shoving
Satisfied with nothing
You bitch, you must be getting old

So stop your love on the road
All your digging for gold
You make me wonder
Yes I wonder, I wonder

Honey, whaddya do for money?
Honey, whaddya do for money?
Where you get your kicks?

You're loving on the take
And you're always on the make
Squeezing all the blood out of men
They're all standing in a queue
Just to spend the night with you
It's business as usual again
You're always grabbin', stabbin'
Trying to get it back in
But girl you must be getting slow

So stop your love on the road
All your digging for gold
You make me wonder
Yes I wonder, yes I wonder

Honey, whaddya do for money?
Honey, whaddya do for money?
Yeah, whaddya do for money honey, how you get your kicks?
Whaddya do for money honey, how you get your licks?

Go
Yeow
Honey, whaddya do for money?
I said, Honey, whaddya do for money?
oh ho honey
Oh honey
Whaddya do for money?
What you gonna do
Honey
Oh yeah honey
Whaddya do for money?

What you gonna do?

Awww, what you gonna do?


I ja per acabar, una cançoneta curta del Juanito Monleon i les Monleonettes: "A guanyar diners"



A guanyar diners

A guanyar diners, on estan? on estan?

dimecres, 20 d’octubre de 2010

Parole, parole, parole...

Sis-cents cinquanta mil avals, sis-centes cinquanta mil signatures, demanant una llei que ens protegeixi contra les arbitrarietats del poder executiu, sis-centes cinquanta mil veus quan només, segons les seues lleis -que diuen que també són les nostres- em necessitàvem cinc-centes mil, i intenten barrar-nos el pas, tallar de rel inclús la discussió, amagar les seues vergonyes -i els nostres drets- sota la catifa.

Dieu-me malpensat si així ho voleu, però el motiu real no és pas econòmic, no. És el mateix motiu de que encara hi hagi un tros de via única entre Castelló i Tarragona, o de que el Corredor Mediterrani no hagi estat prioritari ni amb govern PP ni amb govern Psoe.


Carta de Presidència a la mesa del Parlament

Al amparo de lo establecido en el artículo 134.6 de la Constitución y conforme a lo dispuesto en el artículo 126.2 del Reglamento del Congreso de los Diputados, tengo el honor de trasladar el criterio del Gobierno respecto de la tramitación de la Proposición de Ley de Televisión sin Fronteras, (expediente número 120/000007), publicada en el Boletín Oficial de las Cortes Generales con fecha 8 de septiembre de 2010.

Mediante esta proposición de ley, se pretende que el Gobierno garantice la recepción de los canales digitales de radio y televisión de titularidad de una Comunidad Autónoma que emitan, total o mayoritariamente, en las lenguas incluidas en el ámbito de protección de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, en aquellas otras Comunidades Autónomas con las que comparta lengua utilizada en una forma idéntica o parecida, y en los territorios donde, según la iniciativa, tradicionalmente se hablan.

Según la proposición de ley las lenguas incluidas y, los ámbitos territoriales donde, total o parcialmente, habría que garantizar la recepción de los canales que emitan en dichas lenguas, serían:

a) La lengua catalana en Cataluña, Illes Balears, Comunidad Valenciana, Aragón y
Murcia.
b) La lengua euskera en el País Vasco y en la Comunidad Foral de Navarra.
c) La lengua gallega en Galicia, Castilla y León y el Principado de Asturias.
d) La lengua occitana en Arán.

Para ello, establece que el Gobierno asegurará, mediante la planificación oportuna, los múltiples de titularidad estatal que resulten necesarios, cuya gestión correspondería al Gobierno, suponiendo por tanto una ampliación de la red de radiodifusión de titularidad y gestión estatal, y sin alterar las competencias de gestión atribuidas a las CCAA sobre los múltiples digitales de cobertura territorial autonómica asignados a cada una de ellas.

Además, impone un plazo de tres meses para que el Plan Técnico Nacional de la Televisión Digital Terrestre incorpore los múltiples destinados a emitir los canales digitales de la televisión de titularidad autonómica en el ámbito geográfico de las demás CCAA con las que comparten lengua.

Por último, el texto dispone que el Gobierno promueva, en el marco de las instancias internacionales competentes en materia de telecomunicaciones, las medidas necesarias
para la radiodifusión de los canales digitales de la radio y la televisión de titularidad autonómica en los territorios no pertenecientes al Estado español que compartan lengua en una forma idéntica o parecida.

La emisión del servicio público de comunicación audiovisual por ondas hertzianas terrestres de una Comunidad o Ciudad Autónoma en otra limítrofe y con afinidades lingüísticas y culturales, ya está prevista en el artículo 40.3 de la Ley 7/2010, de 31 de marzo, General de la Comunicación Audiovisual, siempre que así lo acuerden mediante convenio, y exista reciprocidad.

Por otro lado, la regulación actual fija dos múltiples digitales de ámbito autonómico en cada Comunidad Autónoma, (y en el caso de Cataluña, de tres); lo que se considera que es capacidad suficiente para dar cabida a este tipo de acuerdos. En este sentido, ya existen acuerdos entre Comunidades Autónomas, como es el caso de Cataluña con Illes Balears, o con Aragón, y conversaciones entre las Comunidades del País Vasco y Navarra.

La proposición de ley, sin embargo, pretende que se amplíe la red de difusión de titularidad y gestión estatal para dar cobertura y garantizar estas emisiones, sin que las Comunidades Autónomas tengan que hacer uso de estas capacidades que ya están a su disposición.

Pues bien, dada la actual ocupación de la banda de frecuencias utilizada para la difusión terrestre, la medida propuesta requeriría la planificación de nuevos múltiples digitales en la banda que quede disponible después de la liberación del dividendo digital.

Esto implicaría, en primer lugar, eliminar en buena medida las ventajas que supone el destinar el dividendo digital para la provisión de servicios de comunicaciones electrónicas, en aquéllas Comunidades Autónomas en las que este espectro se emplee parcialmente para la difusión de nuevos canales de televisión. La no disponibilidad del dividendo digital para prestar servicios de comunicaciones electrónicas imposibilitaría el cumplimiento de los objetivos nacionales y de la Agenda Digital para Europa de despliegue de banda ancha en movilidad, y provocaría perjuicios económicos inmediatos derivados de la imposibilidad de utilizar el dividendo digital para prestar servicios de comunicaciones electrónicas, que se estiman entre 12.000 y 16.000 millones de euros (adaptación a España de previsiones de la Comisión Europea).

Adicionalmente, la iniciativa impone al Estado la financiación de los costes de los nuevos múltiples para las Comunidades Autónomas afectadas, al atribuirle su gestión, lo que supone un coste recurrente anual en el entorno de los 15 millones de euros.

Finalmente, ya se ha llevado a cabo la reserva del dividendo digital para otros servicios distintos del de la radiodifusión, y se están realizando las tareas de liberación de esta banda de frecuencias. La planificación de todos los múltiples digitales en la banda que queda disponible para la radiodifusión está siendo especialmente complicada, sobre todo en zonas donde es necesaria la coordinación internacional de frecuencias, como Cataluña y País Vasco (coordinación con Francia), Galicia (coordinación con Portugal) y Andalucía (coordinación con Portugal, Marruecos y Argelia).

En este sentido, habría que dedicar también una gran cantidad de recursos a intentar llevar a cabo un replanificación de todos los múltiples digitales actuales, con gran coste económico para la administración, los operadores e, incluso, para los usuarios, por los cambios de canales que se producirían.

A título ilustrativo se estima que las cantidades que el Gobierno va a tener que destinar para compensar los costes incurridos por operadores de televisión y usuarios como consecuencia del movimiento de canales para liberar el dividendo digital, estaría en torno a los 600 y 800 millones de euros. La introducción de un nuevo múltiple digital provocaría la necesidad de revisar toda la coordinación internacional, en parte ya realizada, y modificar los canales de los nuevos múltiples ya otorgados a los operadores, con los consiguientes costes adicionales.

Estos costes serían aún mayores con la previsión de la proposición de ley de adoptar las medidas necesarias para la radiodifusión de los canales digitales de la radio y la televisión de titularidad autonómica en los territorios no pertenecientes al Estado español que compartan lengua en una forma idéntica o parecida.

Por todo lo anterior, la aprobación de esta proposición de ley tendría como consecuencia un aumento de los créditos presupuestarios, por lo que el Gobierno no presta la conformidad para su tramitación en virtud de lo establecido en el artículo 134.6 de la Constitución.

Madrid, 14 de octubre de 2010

EL SECRETARIO DE ESTADO
José Luis de Francisco Herrero

dimarts, 19 d’octubre de 2010

Els espanyols no són valencians( o catalans) i dubte molt que demòcrates

El (des)Govern Valencià, ajudat pels successius Governs Espanyols, porta anys i panys intentant evitar que els valencianets de a peu puguem veure la TV3, i castigant la propietària dels repetidors establerts a tot el país, amb multes astronòmiques. Per aconseguir això han precintat repetidors amb permís judicial i sense, han donat a cada nova televisió que apareixia al mercat les freqüències utilitzades a València, han utilitzat interferències per emmascarar la senyal, i tot allò que han pogut.

Motiu? Sembla bastant clar que un dels motius principals és evitar que, malgrat totes les mentides que diuen i repeteixen, la gent se n'adoni que el català i el valencià no són més distints que el madrileny i el sevillà.

De manera que, aquells que s'omplen la boca de liberalisme i de llibertat d'expressió, prohibeixen que les persones d'una certa zona puguin veure la televisió dels seus veïns, que, a més, emet en el seu propi idioma.

Com que ja n'estàvem més que farts d'aquestes històries, vam recollir firmes per una ILP (iniciativa legislativa popular) I, com que se'n necessitaven 500.000 se'n van recollir més de 600.000 per si de cas.

I ara resulta que el Govern Espanyol, a través del seu Ministeri de Foment, impedeix l'entrada al Parlament d'aquesta iniciativa, segons ells per motius econòmics.

Vinga ja, això no s'ho creu ni el tato.

Esperem que rectifiquin i deixin que la ILP es pugui discutir al Congrés, o caldrà demandar-los per prevaricació davant dels tribunals europeus.

dilluns, 18 d’octubre de 2010

De l'eficiència a les grans empreses i com aconseguir-la

Allà a l'Edat Mitjana, un sistema bastant normal d'elegir els representants municipals i polítics era el de la insaculació. Val a dir que s'hi depositaven els paperets o les bolletes dels elegibles en un sac, i un infant menor de 7 anys era l'encarregat de traure l'elegit per la sort.

Aquest costum sembla que ha caigut totalment en desús, (o quasi: al poble encara és aquesta la forma d'elegir clavaris i festers).

Avui llegesc que el darrer ig nobel de gestió empresarial, ha estat concedit a tres investigadors italians pels seus estudis basats en la vigència del Principi de Peter, on estableixen que la forma de millorar l'eficiència d'una empresa amb estructura jeràrquica forta, és la de produir els nomenaments a través d'un sorteig entre els treballadors del nivell inferior.

I aquí l'article citat:

Physics > Physics and Society
The Peter Principle Revisited: A Computational Study

Alessandro Pluchino, Andrea Rapisarda, Cesare Garofalo

(Submitted on 2 Jul 2009 (v1), last revised 29 Oct 2009 (this version, v3))

In the late sixties the Canadian psychologist Laurence J. Peter advanced an apparently paradoxical principle, named since then after him, which can be summarized as follows: {\it 'Every new member in a hierarchical organization climbs the hierarchy until he/she reaches his/her level of maximum incompetence'}. Despite its apparent unreasonableness, such a principle would realistically act in any organization where the mechanism of promotion rewards the best members and where the mechanism at their new level in the hierarchical structure does not depend on the competence they had at the previous level, usually because the tasks of the levels are very different to each other. Here we show, by means of agent based simulations, that if the latter two features actually hold in a given model of an organization with a hierarchical structure, then not only is the Peter principle unavoidable, but also it yields in turn a significant reduction of the global efficiency of the organization. Within a game theory-like approach, we explore different promotion strategies and we find, counterintuitively, that in order to avoid such an effect the best ways for improving the efficiency of a given organization are either to promote each time an agent at random or to promote randomly the best and the worst members in terms of competence.


O sigui que a l'Edat Mitjana no anaven tan desencaminats.

divendres, 15 d’octubre de 2010

El club de las canciones. Pasión

Alejandra ens proposa per aquest divendres com a tema la Passió. I no resulta senzill per l'amplitud del terme. Ens apassionem per tantes i tantes coses. I malament rai aquell que sent aquesta passió alguna que altra vegada, perquè això ens diu que no és gaire viu.

Així que començaré amb una conegudíssima cançó d'en Raimon: DIGUEM NO. Una cançó que fou un himne de resistència contra la llarga nit feixista




DIGUEM NO

Raimon

Ara que som junts
diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem:

Hem vist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang
-que sols fa sang-
ser llei del món.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

Hem vist la fam
ser pa
dels treballadors.

Hem vist tancats
a la presó
homes plens de raó.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

No,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

(1963)






La samarreta

(Ovidi Montllor)

Jo sóc fill de família molt humil.
Tan humil que d'una cortina vella
Una samarreta em feren: vermella.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta.
He hagut d'anar contracorrent
perquè jo no sé què passa
que tothom que el ve de cara
porta el cap topant a terra.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut eixir al carrer.
Ni treballar al meu ofici: fer de ferrer.
He hagut de, en el camp, guanyar jornals.
Així la gent ja no em veia:
Jo treballava amb la corbella.
I dins de tots aquells mals,
sé treballar ambdues coses:
amb el martell i la corbella.
Gairebé no comprenc perquè la gent,
quan em veia pel carrer em cridava: progressista!
Jo crec que tot això era promogut pel seu "despiste".
Potser d'altres en aquestes circumstàncies,
ja haguessin canviat de samarreta.
Però jo, que m'hi trobo molt bé amb ella.
Perquè abriga, me l'estime,
i li pregue que mai no se'm faça vella.


I la passió pot venir també com a conseqüència d'una injustícia. Disculpareu que no aporti la lletra, però no l'he trobada a internet i em resulta molt complicat transcriure-la sencera. La història és una conversa entre uns joves, perquè una veïna seua, la Ramona, desnonada de sa casa per una immobiliària que ha enderrocat sa casa, ha mort al carrer. Acabaran incendiant la immobiliària. "U, contra u, i ara què tremoles tu"

1 vs 1 es diu la cançó del grup Answer, i supose que al Profe li agradarà.




I, com no, existeix la passió amorosa. Sobre una poesia del poeta valencià Vicent Andrés Estellés, ELS AMANTS, inclosa al seu "Llibre de Meravelles" aquest magnífic recitat a càrrec de Ovidi Montllor i, a la guitarra, Toti Soler.




Els amants

(Vicent Andrés Estellés - Popular valenciana)

No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobta encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobta, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

dimecres, 13 d’octubre de 2010

Disset: la meitat més un




Escric aquestes línies quan ja han rescatat el miner número disset dels 33 atrapats a la mina San José.

Jo, que pateixo una claustrofòbia entre lleu i mitjana, haig de confessar que cada vegada que em venia al cap la imatge d'un munt de persones soterrades per tres quarts de quilòmetre de terra, a la foscor, i sobrevivint en un espai reduït, m'entraven uns calfreds i una suor més que freda, gelada, i una opressió al cor que em dificultava la respiració.

Sembla, per fi, que en aproximadament un dia més, -al ritme que van, possiblement demà a migdia haurà acabat tot-, aquestes persones hauran salvat la pell, i, si hi ha una mica de justícia, podrem exigir responsabilitats penals als amos de la mina.

Perquè no tot acabarà, o al menys així ho espero, amb el rescat. Els propietaris -em nego a dir-los empresaris- d'aquesta mina i d'altres de la contornada, són responsables de la deficiència en sistemes de seguretat, i haurien de pagar amb els seus bens i la seua llibertat, per tots els diners embutxacats a costa dels seus treballadors.

Com a darrer comentari, la meua més cordial felicitació al president xilè, aquest sí un empresari conscient, que ha sabut demanar ajuda als millors, i s'ha implicat ràpidament i constant en la solució del problema creat per aquells desaprensius.

Ja m'agradaria que la dreta d'ací, tingués polítics com el president xilè. Puc assegurar que no em preocuparien les properes eleccions. Gens ni mica. I no com ara, que duc el cul tan apretat que no em cap ni una agulla.

dissabte, 9 d’octubre de 2010

Nou d'Octubre, sant Dionís

Nou d'Octubre, dia de sant Dionís, de la mocadorà, dels enamorats, del País Valencià.








País Valencià, pobre País Valencià (o Antic Regne o, qui ho diria, Comunitat).

Com dèiem als anys de la transició: País Valencià, serà o no serà.

divendres, 8 d’octubre de 2010

El Club de las canciones. Eurovisión

Aquesta setmana Antton ens proposa com a tema l'inigualable concurs de cançó actual dit "Eurovision".

Reconec que ja no és el que era, quan les seues cançons (bones o dolentes) arribaven a la gent i eren escoltades als envelats, i tocades per totes les orquestines i bandes de pobles, poblets i altres menudalles.

No he tingut temps de prepara-me aquest tema, així que només deixaré dues cançons.

La primera, una cantada per Raimon i per Salomé que va guanyar (per votació popular) un festival que feien a Barcelona, i que es deia Festival de la Canción Mediterránea. El que aquesta cançó guanyadora allà pel 63 ho fos en català, va fer que a partir de l'any següent se substituís el vot popular pel vot d'un comité que no caigués en aquests excessos. Amb tots vostès SE'N VA ANAR




SE'N VA ANAR

Tant de temps que ha passat!
Dintre meu, tanta nit!
Dalt del cel, la ciutat
on potser
ella ha fugit.

Se'n va anar
en un dia molt clar.
Jo no sé
si a una terra llunyana.
Se'n va anar
cap enllà.
No sé pas
si tornarà.

Se'n va anar,
va donar-me la mà,
que a un adéu
no li cal cap paraula.
Se'n va anar
i un mirar
m'ha quedat per recordar.

Digue'm, amor, si és ben cert
que més enllà fa bon dia.
Digue'm, si mai que un es perd
és que ha trobat l'alegria.

Se'n va anar,
va donar-me la mà.
Jo no sé
quina cosa em diria.
Se'n va anar
cel enllà
i mai més
no tornarà.

Lletra: Josep Maria Andreu
Música: Lleó Borrell


I, com no, aquest cop sí que Eurovisió la caçó que mai no va arribar a ser presentada, quan "El nano" Serrat, encara cantava preferentment en català. Amb tots vostès LA, LA, LA


divendres, 1 d’octubre de 2010

El club de las canciones. Consumismo

Aquesta setmana, la de la setena vaga general d'aquesta democràcia posterior a la llarga excepció nazi-franquista, l'amic Erprofe ens proposa un tema ja plenament vigent, fa quaranta anys allà als 70, quan jo estudiava a la Universitat, i que, desgraciadament, no ha perdut un borrall de vigència (ben al contrari, crec que ha anat incrementant-se amb els anys) a hores d'ara.

I jo diria que ve de lluny, de molt més lluny, i si no, escolteu aquesta cançó que Raimon va fer a partir d'un text de finals dels segle XIV (Llibre dels bons amonestaments (1398) del frare mallorquí Anselm Turmeda)




ELOGI DELS DINERS

Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'hom orat,
pus que d'ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.
Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs "jas" a hòmens sords,
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "hoc".
Vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n'hauràs poràs tornar
papa de Roma.


Com que es tracta d'un català bastant antic, amb certes paraules encara en occità, no me n'acabo de refiar del traductor, així que prefereixo incloure la traducció oficial que ve al llibre de Raimon. Nova integral ed. 2000.


ELOGIO DE LOS DINEROS

Dineros de torcido hacen verdad,
y de juez hacen abogado;
sabio hacen volverse al hombre orate,
si de ellos tiene.
Dineros hacen bien, dineros hacen mal,
dineros hacen al hombre infernal
y hácenlo santo celestial,
según los use.
Dineros hacen lides y rumores,
y vituperios y honores,
y hacen cantar a predicadores:
Beati quorum.
Dineros alegran a los niños
y hacen cantar a los curas
y a los frailes carmelitas
en las grandes fiestas.
Dineros, flacos vuelven gordos,
y tornan legítimos a los bastardos.
Si dices "toma" a hombres sordos,
enseguida se vuelven.
Dineros tornan a enfermos sanos;
moros, judíos y cristianos,
dejando a Dios y a todos los santos,
dineros adoran.
Dineros hacen hoy en el mundo el juego,
y hacen honor a mucho badulaque;
al que dice "no" hácenle decir "hoc".
¡Ved el milagro!
Dineros, pues, quieras juntar.
Si los puedes haber, no los dejes marchar;
si muchos tienes te podrás tornar
papa de Roma.

Nota: "hoc", en aquest moment "oc" significa "sí" en occità

Aproximadament dos-cents anys més tard, Quevedo escriu una cosa molt semblant: Poderoso caballero es don dinero, poema del qual, el també paisà meu, Paco Ibáñez, feu una esplèndida versió.




I és que l'home ha anat perdent posicions, ha anat cosificant-se, ha acabat sent cada cop més allò que té, allò que consumeix, allò que compra. L'home ja no és el centre de la llar, desplaçat per la televisió, per la nevera, per les medecines, per les etiquetes.

Això ja ho va veure clar Salvador Espriu, al seu poema "I beg your pardon" magníficament versionat per Raimon.




I BEG YOUR PARDON

Meditació, amb alguns rodolins, entorn de la teoria
atòmica, tal com ve al·ludida als periòdics


Quan el centre del món
no ets ben bé tu
(per més que en tinguis la il·lusió),
si et desvetllaven enmig de la nit,
no vulguis preguntar-te per què vius:
distreu-te rosegant l'ungla d'un dit.
Quan el centre del món
queda tan lluny
de tu
que honestament
comences a saber que no ets ningú,
para't per un moment
i venta al primer nas un cop de puny.
Problemes cada volta més esquius
et vénen a torbar la dolça son.
Sols et faltava ja, pel que tu dius,
llucar que no ets del tot centre del món.
Parent de Badalona o d'Istanbul,
tant si ets actiu com si fas el gandul,
en aquest nostre món sense demà
és molt difícil de guanyar-te el pa.
No et donaré ni el més petit consol,
et volaran un dia qualsevol.
Però entretant evita alguns transtorns,
posant-te ben cordats els pantalons.


I, ja per acabar, no puc deixar de posar en aquest quasi-monogràfic de Raimon, una cançó que va tenir molt d'èxit al seu temps, una irònica cançoneta titulada Societat de Consum:




SOCIETAT DE CONSUM

Societat de consum:
Tu compres un poquet,
jo compro un poquet,
aquell una miqueta de res.
D'això en diran després:

Societat de consum.
Tu treballes bastant,
jo treballo quant puc,
aquell treballa tot l'any,
i sempre es diu el mateix:

Societat de consum.
Tu viatges molt poc,
jo viatjo bastant,
aquell del poble no surt:
"Ha, ha, ha, ha!"

Societat de consum.
Les botigues ben plenes,
les butxaques ben buides,
les teues, les meues, les seues,
però és hora de saber qui és qui les te plenes.

Societat de consum.
Societat de consum.
Societat de consum.
Societat de consum.