1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

dissabte, 26 de novembre de 2011

Crònica postelectoral d'una setmana.

Vendrán tiempos peores y nos harán más ciegos. Rafael Sanchez Ferlosio.

Ara que ja ha passat una setmana del gloriós canvi polític originat el proppassat 20-N, quasi quasi un canvi de règim, podem començar a enumerar la llarga llista de beneficis que, immerescudament per a tants i tants penques, ha començat ja a endolcir-nos la vida, i això que encara falta un mes per a que comencin nominalment a governar, que manar, manar, ja fa anys i panys que manen.

Tot i que el sol continua eixint per llevant, podem constatar que no s'hi detura gens ni mica i, ràpidament, s'encamina cap al seu natural destí, el cristià occident.

Quant a la mar, ja ho sé que abans també semblava blava, però quina diferència de color de pocs dies ençà.

I el cel, què me'n dieu del cel? tan clar, tan nítid, que allunyades les boires anteriors, fins les muntanyes han tornat a veure's blaves.

I és que hem tornat al bon temps, al sol i a la calor. Si la cosa continua, podrem gaudir d'un estiu etern, com prometia aquell reich dels mil anys que més d'un enyora allà a la seu de Gènova.

Cert que ací a València les palmeres continuen caient, una a una, corcades pel morrut roig però ara que els blaus, amb experiència comprovada en l'auge i caiguda d'entitats financeres, han arribat a l'absolut poder, confiem que remetrà la plaga, ni que sigui només per l'absència d'organismes a eliminar, tal com ja ens ha passat amb les caixes.

I l'església, ara que ja no són perseguits, ni obligats a avortar, ni a divorciar-se, està començant de nou a ocupar el lloc que els pertany per designi diví. Ara ja tindrem qui ens ajudi a anar al cel ho vulguem o no, sense manies, tal com déu mana.

En fi, no cal allargar-se més.

Un altre dia parlarem de la borsa que ja no tornarà a estar mai més en mans dels especuladors, de la interminable crisi de la que ja hem eixit o n'estem a punt, o de l'atur que en pocs dies s'haurà acabat perquè tots serem joves emprenedors. Segur que els canvis són tan espectaculars com els suara mencionats.

No li donem més voltes. Segur que la continuació d'aquest immillorable inici ens oferirà, inexorablement, noves alegries sense fi.

I, de no ser així, ens queda recordar que en un màxim de quatre anys podrem tornar a votar.

dissabte, 19 de novembre de 2011

Reflexions electorals amb un cert compromís inclòs

En aquest dia en què un tímid sol apunta malgrat els núvols, vespra d'unes eleccions que, previsiblement i desafortunada, ja tenen tot el peix pescat i venut a llotja, i a l'espera de, per primera vegada -a les anteriors eleccions hi vaig votar per correu- ser jo qui introduisca el meu vot a l'urna, escolte les veus de sirena d'en Rajoy i la seua colla:



I, clar, després d'haver-ho sentit, la meua resposta no pot ser una altra que



Per una altra banda, no em puc estar de sentir les adolorides veus de Rubalcaba i companya entonant el seu particular misereri mei, el seu angoixant Eli Eli Lama Sabachthani



I, ho reconec, m'entra la llàstima. Però, sentint-ho molt, jo, com la gallineta d'en Llach:



Perquè, al cap i a la fi, tinc un compromís. Un compromís amb la meua gent, amb el meu país, amb la meua terra. I, encara que no en som encara els suficients per capgirar la vergonyosa situació que patim, em queda l'esperança de que, a poc a poc, els meus paisans aniran obrint els ulls.



L'esperança de que, algun dia, podrem dir, després d'haver guanyat: