1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

dimarts, 22 d’abril de 2014

diumenge, 13 d’abril de 2014

Dia de platja (records d'infantesa)

DIA DE PLATJA (RECORDS D'INFANTESA)

De bon matí la mare ens despertava
encara fosca nit. El carro i l'haca
de l'oncle Pep ja en el carrer s'hi estaven:
avui tocava platja, i la xicalla

morta de son, anava eixint de casa.
Cogombres i enciam, tomaques, cebes,
carn empanada, truites, pa de casa,
meló d'Alger, vi, aigua, llimonada,

un llençol vell i quatre canyes noves,
i uns pocs cordells amb què faríem l'ombra.
Gomàtics de camió farcits de parxes

que els hi havíem posats a ca'l Farina.
La ràdio a transistors, les novel·letes
canviades a casa la Carpena.

-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-

Tot anava pujant, tot encabint-se,
i, ja tots dalt, empreníem camí,
per les verdes marjals, cap a Cullera.
Encara morts de son ens adormíem

mentre els majors callaven i fumaven.
Després, en arribar al Caminàs
dels Hòmens, tots baixàvem i empenyíem
o estiràvem del carro que estacava

les rodes a l'arena. I, aleshores,
treure's ràpid la roba i capbussar-se
en aquell blau immens. I agafar crancs

i tellines, tot cercant en la sorra.
I eixir i entrar, i entrar i eixir de l'aigua.
A la tarda tornàvem, morts, a casa.

dimecres, 9 d’abril de 2014

A set mesos només d'un dia històric

A SET MESOS NOMÉS D'UN DIA HISTÒRIC

Òbric els ulls i escolte, a la pinada,
de la finestra estant, polifonies
potser desafinades, obsoletes.
Òbric els ulls i m'arriben tonades

tan antigues com no les recordava.
I el dur hivern esdevé primavera
i la ginesta esclata, i les paraules
tornen a dir, de nou, el que solien.

I la remor sense descans avança,
-sacs de gemecs, xeremies, dolçaines-
cap al meu sud, on cristians i moros

es mosseguen les ungles amb desfici
en contemplar com els germans de sempre
ja són a un pas d'anar-se'n i ens esperen.