dijous, 30 d’agost del 2018
Temps de sega (en el record) Haiku
TEMPS DE SEGA (EN EL RECORD)
Lloms enfaixats,
colles, corbelles, garbes.
Ara tot màquines.
JNP
30/08/2018
dissabte, 18 d’agost del 2018
Ítaca no és tan lluny
ÍTACA NO ÉS TAN LLUNY
Quan de menuts jugàvem, bé a lladres i serenos
bé a vaqueros i indis, usàvem les paraules
que escoltàvem al cine. Quan, més majors, ens feren
pujar a un escenari i recitar en públic,
ho férem en la llengua de la ràdio i la tele,
de l'escola i l'església. Anys més tard vam escriure
algun primer poema no en la llengua de casa
sinó en aquella apresa que Espanya ens imposava.
I, malgrat tot, encara honrem els nostres pares
i ens esforcem a escriure l'idioma que ens negaven
a l'església i l'escola, a la premsa i la ràdio.
I, malgrat tot, encara no ens hem deixat abatre
i hem esquivat sirenes i encegat Polifems.
Ítaca és més a prop pels néts del tio Canya.
jnp
18/08/2018
Quan de menuts jugàvem, bé a lladres i serenos
bé a vaqueros i indis, usàvem les paraules
que escoltàvem al cine. Quan, més majors, ens feren
pujar a un escenari i recitar en públic,
ho férem en la llengua de la ràdio i la tele,
de l'escola i l'església. Anys més tard vam escriure
algun primer poema no en la llengua de casa
sinó en aquella apresa que Espanya ens imposava.
I, malgrat tot, encara honrem els nostres pares
i ens esforcem a escriure l'idioma que ens negaven
a l'església i l'escola, a la premsa i la ràdio.
I, malgrat tot, encara no ens hem deixat abatre
i hem esquivat sirenes i encegat Polifems.
Ítaca és més a prop pels néts del tio Canya.
jnp
18/08/2018
dilluns, 13 d’agost del 2018
Travessia
TRAVESSIA
Tot allò que ens havien explicat,
que crèiem que sabíem, ja és enrere.
Només un vell dolor somort, de pell
endurida, de bombolla esclatada,
només un formigueig de rampa als músculs.
Molts anys van ja des que llevàrem àncores,
des que botàrem la fràgil pastera
més a cormull cada minut que passa.
I l’horitzó segueix inabastable.
En mig la mar sense compàs ni brúixola,
sense saber si és d’anada o tornada
l’esforç, hem començat a barallar-nos
i a oblidar que, rere l’horitzó,
hi ha el port somiat i un nou món ens espera.
jnp
12/08/2018
Tot allò que ens havien explicat,
que crèiem que sabíem, ja és enrere.
Només un vell dolor somort, de pell
endurida, de bombolla esclatada,
només un formigueig de rampa als músculs.
Molts anys van ja des que llevàrem àncores,
des que botàrem la fràgil pastera
més a cormull cada minut que passa.
I l’horitzó segueix inabastable.
En mig la mar sense compàs ni brúixola,
sense saber si és d’anada o tornada
l’esforç, hem començat a barallar-nos
i a oblidar que, rere l’horitzó,
hi ha el port somiat i un nou món ens espera.
jnp
12/08/2018