Viu encara

VIU ENCARA

Com hem deixat orfes de mort els fills?
els hi amaguem la mort, els la neguem,
confiant que ignorar-la els servirà
perquè no arribe mai, per defugir-la.

Temps fa que perdérem la innocència,
que deixàrem morir els vells costums,
el voltejar d'albats, els vetlatoris
envoltat dels amics, el mort, a casa.

I ara eixim al carrer movent tabola,
disfressats i rient, un dia a l'any,
un joc només que l'endemà oblidem.

Però no jo. Massa amics meus han mort
per poder oblidar-me'n del meu dret
a esperar-la. Ací estic, viu encara.

JNP
02/11/18