Dia vindrà que la flama s'apague,
que la parca benigna em diga "au,vine,
ja és l'hora d'acabar el teu viatge,
de gaudir del descans sense tornada".
I jo diré: "a què ve tanta pressa?
no esperaràs ni que siga una estona?
no he fet encara tot el que volia
i em resta tant per veure, tants paisatges!".
Però ho sé de ben cert, no hi haurà tracte,
no fa tractes la mort. Tampoc no espera.
Així que agafaré bastons i gorra
i em posaré en camí deixant enrere,
com tot lo món, la carcanada buida
del fill de Bernardeta la Paulina.
JNP
08/04/2025