Vicent Andrés Estellés. El gran foc dels garbons (IX)

contadores de visitas


I aquí Estellés ens presenta un altre personatge del llibre, la comadrona. Una comadrona molt especial: drapaire, nòmada, sanadora. Bruixa? Gitana? Tindrem ocasió d'observar-la.

9

Alguna oculta saviesa incògnita
així guaria, absurdament, de gràcia;
tots s’aturaven: segles d’estupor
reconeixien, en aquella, el do.

Amb els ulls clucs i com adolorida,
retornaria al vague anonimat,
indocta sí i analfabeta i tot,
a fer gratíssims calcetins de llana.

A poc a poc s’esvairia un nimbe,
s’adquiriria una normalitat,
i lentament i cruixidorament

s’enfonsarien, nit endins, els carros,
demanaria el fill pa amb oli i sal,
tornen a fer tots ús del matrimoni.

9

Alguna oculta sabiduría incógnita
así sanaba, absurdamente, de gracia;
todos se detenían: siglos de estupor
reconocían, en ella, el don.

Con los ojos cerrados y como dolorida,
regresaría al vago anonimato,
indocta sí y analfabeta incluso,
a tejer gratísimos calcetines de lana.

Poco a poco se desvanecería un nimbo,
se adquiriría una normalidad,
y chirriando lentamente

se hundirían, en la noche, los carros,
pediría su hijo pan con aceite y sal,
Vuelven todos a consumar el matrimonio.