contadores de visitas
VIII
Van passar les setmanes i els mesos, fins que arribà l’hivern amb flors de gel a les finestres, amb els camins fumejant tot el dia, la gent embolcallada, algun passerell encarcarat, a primera hora del matí, al peu de la bardissa i una capa lleugera de neu als turons.
Una nit de gel i d’estels, allà, cap al nord, en direcció a l’antiga ermita abandonada, es distingiren grans llums blanques com mai no s’havien vist. A Tis hi va haver una certa alarma: gent que saltava del llit, porticons que s’obrien, crits d’avís d’una casa a l’altra i remor als carrers. Després, quan comprengueren que era una de les habituals lluminàries de Silvestro, res més que la llum de Déu vinguda a saludar l’anacoreta, homes i dones tancaren finestres i es van tornar a ficar sota les càlides flassades, una mica desil·lusionats i maleint la falsa alarma.
L’endemà, portada per no se sap qui, va córrer mandrosament la veu que durant la nit el vell Silvestro havia mort glaçat.
VIII
Pasaron las semanas y los meses, hasta que llegó el invierno con sus flores de hielo en las ventanas, con los caminos humeando todo el día, la gente envuelta, algún pajarito aterido, a primera hora de la mañana, al pie del matorral y una ligera capa de nieve en las colinas.
Una noche de hielo y de estrellas, allí, hacia el norte, en dirección a la antigua ermita abandonada, se divisaron grandes luces blancas como nunca se habían visto. En Tis hubo una cierta alarma: gente que saltaba de la cama, postigos que se abrían, gritos de alarma de una casa a otra y rumor en las calles. Después, cuando comprendieron que era una de las habituales luminarias de Silvestro, no otra cosa que la luz de Dios bajada a saludar al anacoreta, hombres y mujeres cerraron ventanas y se volvieron a meter bajo las cálidas mantas, un poco desilusionados y maldiciendo la falsa alarma.
Al día siguiente, traída por no se sabe quien, corrió perezosamente la noticia de que durante la noche el viejo Silvestro había muerto helado.
seguimos ....
ResponElimina