dissabte, 14 de juny del 2008

Vicent Andrés Estellés. El gran foc dels garbons (XXVII)




contadores de visitas

I aquí Estellés ens retrata, magistralment, un matí de diumenge a la fosca bodega, pudenta de vinassa, i plena de mosquetes del vi.

27

Celler seria massa, i no ja per
aquell prestigi que el turisme atorga:
tenda només, definitivament,
enforfoguida i amb els cristalls bruts.

Aquells diumenges d’ambient espés
i d’ulls mesquins i purulents, els ulls
com caps d’agulla, el groller vi densíssim,
una suor de camisetes de

cotó que deixen al melic engrunes.
Rembrandt podria, si ho hagués sabut,
perpetuar-ho o immortalitzar-ho,

o Salvador Espriu, si és que volia.
I més mesquí que els miserables ulls,
aquell que deien el mosquit de tenda.

27

Bodega sería demasiado, y no ya por
aquel prestigio que el turismo otorga:
tienda sólo, definitivamente
atiborrada y con los cristales sucios.

Aquellos domingos de ambiente espeso
y de ojos ruines y purulentos, los ojos
como cabezas de aguja, el grosero vino espesísimo,
un sudor de camisetas de

algodón que dejan mugre en el ombligo.
Rembrandt podría, si lo hubiera conocido,
perpetuarlo o inmortalizarlo,

o Salvador Espriu, si hubiera querido.
Y más ruín que los miserables ojos,
aquel a quien llamaban el mosquito de la tienda.

2 comentaris:

  1. sigo pensando que que pena de no tener este libro editado en castellano ...es una poesia humana , sin arrumacos ..a mi me encanta ...

    ResponElimina
  2. sabes que ya no tengo que traducir, entiendo el catalá.
    Precioso, me da vergüenza escribir, cuando entro a tu casa.
    BESITOS

    ResponElimina