dilluns, 16 de juny del 2008

Vicent Andrés Estellés. El gran foc dels garbons (XXIX)




contadores de visitas


Estellés continua explicant-nos la història, iniciada ahir, del bisbe boig. Els orígens.

29

Arreplegava en un cabàs els càlids
excrements dels cavalls pel camí vell.
El forner li ensenyà a llegir i escriure;
seria sacerdot; seria bisbe;

coneixeria món, com solen dir;
confessaria comtes i marqueses
i faria un discurs davant el rei.
El tornarien, boig, al cap dels anys,

al seu poble, i tornava a la infantesa.
Era un infant entre els infants. Tenia
por al calbot dels homes, medrosíssim.

Es feu adult, un dia, lentament.
La mà al teu muscle, vell, reconegut,
te deia, espai: “El nét de Nadalet...”

29

Recogía con un capazo los cálidos
excrementos de los caballos por el camino viejo.
El panadero le enseñó a leer y escribir;
sería sacerdote; sería obispo;

vería mundo, como se suele decir;
confesaría condes y marquesas
y haría un discurso ante el rey.
Lo devolverían, loco, al cabo de los años,

a su pueblo, y regresó a la infancia.
Era un niño entre niños. Temía,
pusilánime, el cachete de los mayores.

Se hizo adulto, un día, lentamente.
Su mano en tu muslo, viejo, agradecido,
te decía, en voz baja: “El nieto de Nadalet...”

1 comentari: