dijous, 21 d’agost del 2008

Vicent Andrés Estellés. El gran foc dels garbons (XCV)

Em quede sense paraules davant la tendresa d'aquest poema.

95

Et preparaves per a ben morir.
Ningú no t’enganyava: allò era un càncer.
Et tallaren un pit, el pit esquerre.
En retornar a casa, sense el pit,

potser plorares en la intimitat.
Ho endevinem o ho suposem: només.
Et preparaves per a ben morir.
Fores alegre per a tots, i fores

la confiança, i fores l’esperança.
Vivaç, tingueres la paraula amable;
i d’una rescatada gentilesa

alegraves els dies i les teles,
el rouge discret i franca la colònia.
I àvidament olies una rosa.

95

Te preparabas para bien morir.
Nadie te engañaba: aquello era un càncer.
Te cortaron un pecho, el seno izquierdo.
Cuando volviste a casa, sin tu pecho,

quizá lloraste en la intimidad.
Lo adivinamos o lo suponemos: sólo.
Te preparabas para bien morir.
Fuiste alegre para todos, y fuiste

la confianza, y fuiste la esperanza.
Vivaz, tuviste la palabra amable;
Y de una recatada gentileza

alegrabas los días y las telas,
el rouge discreto y franca la colonia.
Y ávidamente olías una rosa.

4 comentaris:

  1. Porue seráque siempre tengo la impresión que cuando la muerte nos toca de ecrca,nos volvemos más humanos...
    Oye estas en el pais??, me lo dijo Mano negra, ahora miraré!!!!!!.
    BESINES

    ResponElimina
  2. Es precioso...muy triste..pero bellísimo...Además es el retrato de algunas personas que he conocido...mi prima por ejemplo...Ella no ha muerto aún ...pero es increible oirla hablar y como se comporta...yo alucino...nunca pensé , que en semejantes situciones ,pueda haber personas como ella...Otro caso , que siempre estará en mi mente es el de la hija de Maruja (ya la conoces) , se fue con 32 años ...sólo recuerdo sus sonrisas y su empeño porque los que estábamos con ella no sufrieramos...

    la vida...

    besos amigo

    ResponElimina
  3. si puedes , pasa por esta dirección ..espero que salga...


    PASA POR AQUÍ, SI PUEDES

    por si acaso es un post de José Antonio que hay en el rastrillo sobre el accidente...

    ResponElimina
  4. Reflexiones de todo a 100:

    Un abrazo, amigo, desde Madrid se te echa de menos

    Una abraçada, amic, des de Madrid se't troba a faltar

    ResponElimina