dissabte, 7 de març del 2009

RumbAmazhiga. Una fructífera fusió. El meu regal d'aniversari a Nynaeve

Diumenge passat venia sentint una entrevista amb Radouan Zahir, un amazigh, cantautor, escultor, poeta, pintor, resident a Barcelona, on a través del Taller de Música, aliat a un grup rumbero gitano, ha intentat la fusió de la música tradicional amazigh (berber li solem dir aquí a Espanya) amb la rumbeta catalana.

I vaig recordar una mallorquina, resident a Madrid, a qui segur que aquestes barreges li fan el pes. I com que avui fa anys, i no sabia què regalar-li

Aquí va el meu regal, Susana, o Nynaeve, o bombilla o...

Esper que t'agradi.

Molts anys i bons




Per a escoltar més cançons o saber del seu projecte

RumbAmazigha

I als altres possibles lectors espero que també us agradi, i si no, que us bombin.

3 comentaris:

  1. precioso,..la música tiene eso ...cada momento requiere la suya...difícil elegir géneros ,..al menos para mi...

    me sumo , como no!,...a tu felicitación a NIAEVE (y todos sus sinónimos...jajaja)

    ResponElimina
  2. Qué maravilla de fusión. ¡Pensar que esto no es nada nuevo, que ya nos dejábamos "fusionar" así hace un poquito más de cinco siglos, antes de la histeria católica y absolutista! Se me humedece el corazón...

    Sahha, amigo.

    Daniel.

    ResponElimina
  3. Para nada estoy enfadada. Lo cierto es tras la marcha de Iñaki lo primero que hice cuando entré en internet fue venir a ver este post, pero me llamaron por teléfono y se me hizo tarde...

    Luego hoy si que he estado en la comu (Patita me mata sino, jijiji)... y tenía pendiente el volver... darte las gracias...

    Muchos besos, Julio, muchas gracias... (es que cuando se va Iñaki me da resaca "sentimental")...

    Muaks

    ResponElimina