dijous, 15 d’abril del 2010

El club de las canciones. La marquesa de Riu Cendrós

Torne al club de les cançons amb una ídem impossible.

L'amiga Nyna ha proposat, cite textualment: "Me gusta aunque cuando me enteré de lo que decía, iba contra mis principios" i he rebuscat entre les escasses cançons que a hores d'ara tinc accessibles: en poc temps he fotut dos discos durs on les tenia emmagatzemades, a més d'un altre amb pel·lícules, i un portàtil, i ara vaig, a poc a poc (gràcies, Ubuntu) intentant recuperar els meus arxius.

Bé, doncs he trobat aquesta "Marquesa de Riu Cendrós" de qui fou nena terrible de la cançó i de la burgesia catalana, la gran (tot i que menuda) Guillermina Motta.

Assassina múltiple, la protagonista d'aquesta història, però tan encisadorament ecologista...!



LA MARQUESA DE RIU CENDRÓS

Guillermina Motta

M'atrau la vida pastorívola
i m'agradava viure al camp,
gaudir la pau tan agradívola,
collir floretes i fer un ram

Del pare la benevolència
no m'assignà finca rural,
d'un espòs sense deferència
mai no he rebut aquest regal

L'arsènic, m'hi vaig decidir
mentre tocava el clavecí

Que jolius els vents a la planura
que jolius amb llaços de colors
que jolius els vents dins la natura
tan sensibles som els Riu Cendrós!

La meva dèria bucòlica
m'ha empès a fer uns pastissets.
Ha mort mon pare d'una còlica,
i el meu espòs d'estranys calfreds

A causa de certs drets d'herència
ha heretat el meu germà.
Seguint l'intent amb insistència
he emmetzinat el seu berenar

Tingué la més benigna fi
tot escoltant el clavecí

Que jolius els vents a la planura
que jolius amb llaços de colors
que jolius els vents dins la natura
tan sensibles som els Riu Cendrós

Tothom aplaudeix la sentència,
diuen que em donaran garrot
car s'ha posat en evidència
que els meus nebots he dut al clot

Vivim un temps d'intolerància,
jo, marquesa de Riu Cendrós,
per un capritx sense importància
passar un tràngol tan penós

Sento el botxí cantussejar
el tendre cant del rabadà

Que jolius els vents a la planura
que jolius amb llaços de colors
que jolius els vents dins la natura
tan sensibles som els Riu Cen...!

1 comentari:

  1. La canción es genial, no cabe más coña marinera en tan poco espacio, me encanta. Lo malo es que no sé por qué va contra tus principios. Supongo que te refieres al asesinato en masa por parte de la buena señora y por supuesto, a la pena de muerte, pero chico, me lo he pasado bomba.

    ResponElimina