dimarts, 17 d’agost del 2010

Forasters arriben, amagueu la llengua. O els fruits d'una sentència.

Deixem-nos d'històries i falses esperances, la sentència del TC (espanyol, no n'hi ha d'altre) ho deixa ben clar: el català no pot ésser llengua preferent a Catalunya.

Per tant, els nouvinguts no podran ser acollits en la llengua de la terra, i qualsevol llei que digui aquesta bestiesa (d'altra banda tan coherentment lògica) molt probablement sigui inconstitucional.

Aquesta és una immediata conseqüència de la sentència que feu eixir al carrer (en contra i ben empipats) un grapat de milers de catalans, el passat deu de juliol.

La defensora del poble (espanyol) en funcions, així ho ha estimat i ràpidament s'ha posat mans a la feina, amb tot el dret (espanyol, quin altre si no?) al seu costat.

I en vindran d'altres conseqüències, sense cap dubte, pitjors encara.

Si no som una nació, si el nostre idioma cal que quedi per sempre subordinat a l'idioma de l'imperi (o de la metròpoli si volem ser més precisos en la qualificació de la potència colonitzadora) fins que desaparegui de mort natural, si el nostre finançament depèn de la bona voluntat dels colons, si aquells que arriben no tenen cap dret a saber on han vingut a parar, per decret dels amos i senyors de tots nosaltres, comença a ser hora de tancar la paradeta, deixar-nos de punyetes i mandangues, eixir de l'armari nacional i lingüístic, de la gàbia on ens han confinat, i dir que ja n'hi prou.

La bona voluntat dels amos no és més que una enganyifa, una maganya per adormir-nos mentre anem desapareixent.

Mentre ens van desapareixent.

I d'això, els valencians en sabem un tros, per a desgràcia nostra.




TOT EXPLOTA PEL CAP O PER LA POTA

Ja no ens alimenten molles.

ja volem el pa sencer.

vostra raó es va desfent.

la nostra és força creixent.

les molles volen al vent.



diuen: si no et donen, pren.

no és de lladres dir: amén.

quan la suor del que fem,

no l'eixuga el que rebem.

mullant d'or al qui ens la pren.



es qüestió de saber clar

fins quan hem de treballar.

pel sou que ens fan guanyar.

llavors ja podrem jutjar

el que vol dir explotar.



conscients de l'explotació,

no hi haurà més solució

que aprofitar l'ocasió.

i allò que es diu, amb passió.

fer valer nostra raó,

perquè...

ja no ens alimenten molles.

ja volem el pa sencer.

vostra raó es va desfent.

la nostra és força creixent.

les molles volen al vent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada