Càrol, Enric, Pau i Gos acaben d'anar-se'n cap a Madrid.
Han estat una setmana justa, una setmana en què hem pogut veure i sentir i tocar aquesta petita meravella de Pau que ens té l'ànima robada, aquest miracle que encara no arriba al mes i creix com les carabasseres, que somia com qui rebobina una cinta, i somriu, i fa carasses, i es sobresalta, i plora.
Ara ens queda el silenci i el buit i l'esperança de tornar a veure'l dins de poques setmanes, uns dies -sempre pocs, sempre escassos-, la primera quinzena de setembre.
A reveure, Pau. Ens has deixat casa buida.
Han estat una setmana justa, una setmana en què hem pogut veure i sentir i tocar aquesta petita meravella de Pau que ens té l'ànima robada, aquest miracle que encara no arriba al mes i creix com les carabasseres, que somia com qui rebobina una cinta, i somriu, i fa carasses, i es sobresalta, i plora.
Ara ens queda el silenci i el buit i l'esperança de tornar a veure'l dins de poques setmanes, uns dies -sempre pocs, sempre escassos-, la primera quinzena de setembre.
A reveure, Pau. Ens has deixat casa buida.
Enhorabona, seràs (ets) un gran avi.
ResponElimina