Quan la mar s'arrasa...

Quan ara a a l'estiu, ací a Cullera, s'entaula aquest ponentet prim i lleuger que no arriba ni a moure cap fulla, la mar es tranquil·litza fins a extrems que, gràficament, definim com a bassa d'oli, i ens envolta una calor sufocant, una xafogor asfixiant que no ens estalviarà cap ombra i que només ens deixarà dues opcions: o dins de l'aigua o dins de casa.

Ja ho diu el refrany: Quan la mar s'arrasa, entra-te'n dins de casa.