Pàtria incerta
Dic meua amb sigil·lós i antic respecte,
amb apagada veu i la mirada
baixa. Dic meua en comptes de dir clar
que sóc jo el seu; en lloc de reconèixer
que si avui sóc com sóc li ho dec a ella.
Mata de jonc, com Muntaner ens deia
i la inclement història s'ha permès
desbaratar per a la gran vergonya
nostra. Però no és tard, encara hi resta
una mica de llum, una esperança.
No és tot perdut ací, al sud d'un nord
que sembla, al fi, abandonar la sesta,
l'hòrrid malson, la mort inexorable,
a què, fa temps, veïns ens condemnaren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada