A SET MESOS NOMÉS D'UN DIA HISTÒRIC
Òbric els ulls i escolte, a la pinada,
de la finestra estant, polifonies
potser desafinades, obsoletes.
Òbric els ulls i m'arriben tonades
tan antigues com no les recordava.
I el dur hivern esdevé primavera
i la ginesta esclata, i les paraules
tornen a dir, de nou, el que solien.
I la remor sense descans avança,
-sacs de gemecs, xeremies, dolçaines-
cap al meu sud, on cristians i moros
es mosseguen les ungles amb desfici
en contemplar com els germans de sempre
ja són a un pas d'anar-se'n i ens esperen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada