dimarts, 9 de desembre del 2014

Ara que els temps s'escolen sense treva

ARA QUE ELS TEMPS S’ESCOLEN SENSE TREVA

I en som molts més dels que ells volen i diuen. Raimon.

Perquè la llibertat no és cap miratge
i ens aguaita a tombar de cantonada
com el gos més fidel i insubornable,
que mai no ens deixaria, ni volent-ho.

Perquè la llibertat és la porfia
d’un joc extraordinari on tothom guanya,
i perd també, i empata. La penyora
d’un préstec que ens van fer abans de nàixer.

No hi valen transaccions, conxorxes, pactes,
només la voluntat de ser, de viure,
de resistir, de no deixar-se vèncer.

Caldrà, com mai abans, ser insaciables,
exercir el que ells diuen impossible.
Açò és tot el que hi ha, sense misteris.

JNP 09.12.14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada