MAR DE DUBTES
Per què parlar de límits, de fronteres?
mireu la mar com transporta l'arena,
d'un indret en un altre, com canvia
la fràgil geografia de les platges.
El riu mai no és igual, ens diu Heràclit,
cal escoltar el vent, avisa Dylan,
però seguim comprant assegurances
i escrivint manuals que ningú mira
i romanços de cec, falòries, mites,
que ens alleugen la por al buit que ens cerca.
Però no hem de patir, la mar ens vetla.
Perquè l'home més fort és el més feble
i la immobilitat és un miratge,
ens cal admetre límits i fronteres.
JNP
04/04/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada