TÍMID
Un gra d'arena,
deia, mentre es torcava
una breu llàgrima.
JNP
10/12/19
dimarts, 10 de desembre del 2019
dijous, 31 d’octubre del 2019
Des d'Ítaca (Haiku)
DES D'ÍTACA (Haiku)
a Odissea
Sota la lluna
difícils geografies.
Plany d'una dona.
JNP
31/10/19
a Odissea
Sota la lluna
difícils geografies.
Plany d'una dona.
JNP
31/10/19
diumenge, 20 d’octubre del 2019
Geografies variables (Haiku)
GEOGRAFIES VARIABLES (Haiku)
Ball de l'arena
al seu ritme anual.
No hi calen homes.
JNP
03/04/19 - 20/10/19
UNCERTAIN GEOGRAPHIES
Dance of the sand
at its yearly rhythm.
No men are needed.
JNP
03/04/19 - 20/10/19
Ball de l'arena
al seu ritme anual.
No hi calen homes.
JNP
03/04/19 - 20/10/19
UNCERTAIN GEOGRAPHIES
Dance of the sand
at its yearly rhythm.
No men are needed.
JNP
03/04/19 - 20/10/19
dilluns, 19 d’agost del 2019
Onada de morts
ONADA DE MORTS
A hard rain's a-gonna fall (Bob Dylan)
Dia vindrà que no us valdran les motes,
ni les muralles, ni les concertines.
Dia vindrà que serem tants els morts
que podrem caminar per damunt l'aigua
i arribar a peu pla sense mullar-nos.
I vosaltres, la bona gent que heu fet
de l'almoina bandera, que us creieu
intocables, veureu créixer les aigües,
com la mar puja i puja i entra en casa
i us ofega com ara fa amb nosaltres.
I no us valdrà pregar misericòrdia
als vostres déus que fa temps que moriren.
Llavors, dins la pudor de tant cadàver,
serem, per fi, germans en la desfeta.
JNP
19/08/19
A hard rain's a-gonna fall (Bob Dylan)
Dia vindrà que no us valdran les motes,
ni les muralles, ni les concertines.
Dia vindrà que serem tants els morts
que podrem caminar per damunt l'aigua
i arribar a peu pla sense mullar-nos.
I vosaltres, la bona gent que heu fet
de l'almoina bandera, que us creieu
intocables, veureu créixer les aigües,
com la mar puja i puja i entra en casa
i us ofega com ara fa amb nosaltres.
I no us valdrà pregar misericòrdia
als vostres déus que fa temps que moriren.
Llavors, dins la pudor de tant cadàver,
serem, per fi, germans en la desfeta.
JNP
19/08/19
divendres, 16 d’agost del 2019
La mar, la mar.
LA MAR, LA MAR.
La vespertina brisa em du remors
del batec de les ones a la platja.
La llevantada em porta el brogit
de les ones rompent contra les roques.
Però també la mort, el plor d’aquells
que van fugir ahir de la massacre
i ara deixem que la mar se’ls enduga.
Dolces remors, enfurismats brogits
i nàufrags morts surant sobre les ones,
i xiquets morts a platges oblidades:
noves que tots obliden als pocs dies.
Enyor de quan les coses eren netes,
dolor, i ràbia, impotència.
La mar, la mar, sempre recomençada.
JNP
16/08/19
La vespertina brisa em du remors
del batec de les ones a la platja.
La llevantada em porta el brogit
de les ones rompent contra les roques.
Però també la mort, el plor d’aquells
que van fugir ahir de la massacre
i ara deixem que la mar se’ls enduga.
Dolces remors, enfurismats brogits
i nàufrags morts surant sobre les ones,
i xiquets morts a platges oblidades:
noves que tots obliden als pocs dies.
Enyor de quan les coses eren netes,
dolor, i ràbia, impotència.
La mar, la mar, sempre recomençada.
JNP
16/08/19
dissabte, 29 de juny del 2019
A Patrícia Minchella
A PATRICIA MINCHELLA
No puc parlar de mort, no ho vull.
Vull només recordar
aquells moments dominicals quan passejàvem
amunt i avall, avall i amunt, pels indrets del país,
per muntanyes i valls.
Perquè la mort no és res sinó una absència
que els records ompliran,
com quan parlaves dels néts; de Canadà o de Còrsega;
com quan em demanares els nòduls de kèfir.
No pots morir, Patrícia, mentre Jose et recorde,
mentre jo no t'oblide,
mentre els companys de colla
ens neguem a oblidar-te.
No vull parlar de mort, Patrícia, perquè la teua mort,
tan esperada d'un temps ençà i alhora tan sobtada,
no ens podrà mai aigualir els records
de tot el que hem viscut.
Que et siga lleu la terra.
jnp
29/06/2019
dijous, 13 de juny del 2019
Poeta mut i no (Intermitències)
POETA MUT I NO (INTERMITÈNCIES)
De sobte se't corsequen les paraules
i no n'aboques cap, deixes d'escriure
per una temporada indefinida,
al ralentí el teu cor, dies i dies.
I t'ameres de cel, t'omples de mar
mentre, silents, passegeu Negre i tu
tot aguaitant el gallet que et dispare
-una flor, una olor, un vent, un núvol,
la frase que algú ha dit mentre passaves-
els mots que la foscor sobrevinguda
serva, bollint, al brollador de l'ànima.
De sobte se't corsequen les paraules
i, de sobte també, ragen com l'aigua.
Llavors, quin doll de pau, quins rius de calma.
JNP
13/06/2019
De sobte se't corsequen les paraules
i no n'aboques cap, deixes d'escriure
per una temporada indefinida,
al ralentí el teu cor, dies i dies.
I t'ameres de cel, t'omples de mar
mentre, silents, passegeu Negre i tu
tot aguaitant el gallet que et dispare
-una flor, una olor, un vent, un núvol,
la frase que algú ha dit mentre passaves-
els mots que la foscor sobrevinguda
serva, bollint, al brollador de l'ànima.
De sobte se't corsequen les paraules
i, de sobte també, ragen com l'aigua.
Llavors, quin doll de pau, quins rius de calma.
JNP
13/06/2019
diumenge, 28 d’abril del 2019
Diumenge de Pasqua. L'encontre (Records d'infantesa)
DIUMENGE DE PASQUA. L'ENCONTRE. (RECORDS D'INFANTESA)
Deu del matí, diumenge, plaça plena.
De negre ve, la mare, dolorosa,
ningú li ha dit que el fill, mort fa tres dies,
a la vida ha tornat, que ja no plore.
Per un carrer, com d'amagat, asoma
sobre un taüt obert, dempeus, magnífic,
el seu fill, fa pocs dies soterrat.
I, de sobte, mare i fill cara a cara.
Voltejar de campanes, sonen traques,
el dolorós vel negre és retirat
i d'un blanc resplendent queda vestida.
S'envolen els coloms, sona la música,
comboi de gent menuda. Ja és l'hora
d'anar a per la mona. Pasqua espera.
JNP
28/04/2019
Deu del matí, diumenge, plaça plena.
De negre ve, la mare, dolorosa,
ningú li ha dit que el fill, mort fa tres dies,
a la vida ha tornat, que ja no plore.
Per un carrer, com d'amagat, asoma
sobre un taüt obert, dempeus, magnífic,
el seu fill, fa pocs dies soterrat.
I, de sobte, mare i fill cara a cara.
Voltejar de campanes, sonen traques,
el dolorós vel negre és retirat
i d'un blanc resplendent queda vestida.
S'envolen els coloms, sona la música,
comboi de gent menuda. Ja és l'hora
d'anar a per la mona. Pasqua espera.
JNP
28/04/2019
divendres, 19 d’abril del 2019
Setmana Santa al poble (Records d'infantesa)
SETMANA SANTA AL POBLE (RECORDS D'INFANTESA)
Setmana de calvaris matiners
amb un grapat de dones endolades,
la creu, el capellà i l'escolanet
que en acabant ajudarà a la missa.
Silenci als bars, les màquines de discos
ja les han apagades. La ràdio
ens retransmet només música clàssica.
Però als carrers xiquets amb les matraques
van convocant, sorollosos, a oficis.
Mudats, els llauradors, han visitat
el Monument, dijous a la vesprada.
Braser de molinada que ens escalfa
abans dels rituals de la Vigília.
A mitjanit, per fi, ja serà Pasqua.
JNP
18/04/2019
Setmana de calvaris matiners
amb un grapat de dones endolades,
la creu, el capellà i l'escolanet
que en acabant ajudarà a la missa.
Silenci als bars, les màquines de discos
ja les han apagades. La ràdio
ens retransmet només música clàssica.
Però als carrers xiquets amb les matraques
van convocant, sorollosos, a oficis.
Mudats, els llauradors, han visitat
el Monument, dijous a la vesprada.
Braser de molinada que ens escalfa
abans dels rituals de la Vigília.
A mitjanit, per fi, ja serà Pasqua.
JNP
18/04/2019
dissabte, 6 d’abril del 2019
Mar de dubtes
MAR DE DUBTES
Per què parlar de límits, de fronteres?
mireu la mar com transporta l'arena,
d'un indret en un altre, com canvia
la fràgil geografia de les platges.
El riu mai no és igual, ens diu Heràclit,
cal escoltar el vent, avisa Dylan,
però seguim comprant assegurances
i escrivint manuals que ningú mira
i romanços de cec, falòries, mites,
que ens alleugen la por al buit que ens cerca.
Però no hem de patir, la mar ens vetla.
Perquè l'home més fort és el més feble
i la immobilitat és un miratge,
ens cal admetre límits i fronteres.
JNP
04/04/2019
Per què parlar de límits, de fronteres?
mireu la mar com transporta l'arena,
d'un indret en un altre, com canvia
la fràgil geografia de les platges.
El riu mai no és igual, ens diu Heràclit,
cal escoltar el vent, avisa Dylan,
però seguim comprant assegurances
i escrivint manuals que ningú mira
i romanços de cec, falòries, mites,
que ens alleugen la por al buit que ens cerca.
Però no hem de patir, la mar ens vetla.
Perquè l'home més fort és el més feble
i la immobilitat és un miratge,
ens cal admetre límits i fronteres.
JNP
04/04/2019
dissabte, 30 de març del 2019
Temps de foscor
TEMPS DE FOSCOR
"La nit, la nit és llarga, la nit". Raimon.
No escric de fa molt temps, en fa ja massa.
Avergonyit d'aquesta farsa immunda
de la que alguns gosen dir-ne judici
he deixat de llegir les notícies.
Ja ho sé que no faig bé i que deuria
deixar-me estar de llaços i punyetes
i sortir al carrer com anys enrere.
Perquè la llibertat es pren, no es dóna
Fart d'escoltar com sóc d'insolidari,
que potser en deu anys, o dins de quinze,
que sóc un radical, que ara no toca.
I cada cop la boira és molt més densa
i més fosca la nit, més gris l'oratge.
Fa molt temps que no escric. En fa ja massa.
JNP
30/03/2019
"La nit, la nit és llarga, la nit". Raimon.
No escric de fa molt temps, en fa ja massa.
Avergonyit d'aquesta farsa immunda
de la que alguns gosen dir-ne judici
he deixat de llegir les notícies.
Ja ho sé que no faig bé i que deuria
deixar-me estar de llaços i punyetes
i sortir al carrer com anys enrere.
Perquè la llibertat es pren, no es dóna
Fart d'escoltar com sóc d'insolidari,
que potser en deu anys, o dins de quinze,
que sóc un radical, que ara no toca.
I cada cop la boira és molt més densa
i més fosca la nit, més gris l'oratge.
Fa molt temps que no escric. En fa ja massa.
JNP
30/03/2019
dilluns, 4 de febrer del 2019
Sota el llebeig (Haiku)
SOTA EL LLEBEIG (Haiku)
Esculpeix rames
el constant vent de mar.
La soca, ferma.
JNP
04/02/19
dilluns, 14 de gener del 2019
Demà no és més que un dia com un altre
DEMÀ NO ÉS MÉS QUE UN DIA COM UN ALTRE
Vindran dies joiosos i infeliços,
d’un sol ardent, de boira, neu i pluja.
I vindran nits d’un inclement insomni,
de llençols freds o tropicals ofecs.
Minuts de glòria i estones de desastre
perquè res no perdura, si no aquells
antics estels que voldríem atents
al nostre fràgil temps entre dos buits.
Esclaus dels nostres gens, obligats xerpes
al servei incansable d’una vida
que, il·lusos, pensem nostra i és aliena.
Llums i ombres, festa i dol, minúcies
que ens destorben i a ningú no l’importen.
D’aquells que ja no hi són, qui se’n recorda?
JNP
14/01/19
Vindran dies joiosos i infeliços,
d’un sol ardent, de boira, neu i pluja.
I vindran nits d’un inclement insomni,
de llençols freds o tropicals ofecs.
Minuts de glòria i estones de desastre
perquè res no perdura, si no aquells
antics estels que voldríem atents
al nostre fràgil temps entre dos buits.
Esclaus dels nostres gens, obligats xerpes
al servei incansable d’una vida
que, il·lusos, pensem nostra i és aliena.
Llums i ombres, festa i dol, minúcies
que ens destorben i a ningú no l’importen.
D’aquells que ja no hi són, qui se’n recorda?
JNP
14/01/19
dimecres, 9 de gener del 2019
A trenc d'alba (Haiku)
A TRENC D'ALBA
Dolça remor
de les tranquil·les ones.
De roig el cel.
JNP
09/01/19