Elegia

 

ELEGIA

Hem anat fent camí com qui no ho vol

deixant córrer el temps que ens empaitava;

a favor de vegades, de vegades en contra,

sempre avant, sempre avant, sense aturar-nos.

I ens hem equivocat tantes vegades

que hem aprés, com negar-ho?, alguna cosa.

Coses elementals, petites coses

que ens han permés seguir vivint estalvis.

I molt de tant en tant mirem enrera

enyorant el amics que se n’anaren

i ens arranca unes llàgrimes la boira.

Però el sol torna a eixir com cada dia

i el cel torna a ser blau i la mar calma

i et dius: “vindràs més tard, oh mort amiga?”

JNP

26/10/2021