dimarts, 3 de juny del 2008

Vicent Andrés Estellés. El gran foc dels garbons (XVI)




contadores de visitas


Continua la història de la mare. Ara parla (prega una dolça letania) ella.

16

Tenia un fill: el vaig criar, donant-li
allò que diuen educació.
Vaig resar molt a Sant Antoni: sempre
estava agenollada davant una

estampa recolzada en un pitxer.
Creixia el fill i me’l mirava, trèmula.
No l’entenia quan parlava amb els
senyors. Però parlava amb els senyors.

S’ha obert camí. Li rese a Sant Antoni.
No sé res d’ell. Li rese a Sant Miquel.
No sé res d’ell. No sé res d’ell. Li rese

al Patriarca Sant Josep. Encenc
un ciri a Santa Rita. El veig, el pense,
desvetlada: no puc parlar amb ell.

16

Tenía un hijo: lo crié, dándole
lo que llaman educación.
Recé mucho a San Antonio: siempre
estaba arrodillada ante una

estampita apoyada en un jarrón.
Crecía el hijo y me lo miraba, trémula.
No lo comprendía cuando hablaba con los
señores. Pero hablaba con los señores.

Se ha abierto camino. Le rezo a San Antonio.
No sé nada de él. Le rezo a San Miguel.
No sé nada de él. No sé nada de él. Le rezo

al Patriarca San José. Enciendo
una vela a Santa Rita. Lo veo, lo imagino,
insomne: no puedo hablar con él.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada