Vicent Andrés Estellés. El gran foc dels garbons (LXXXV)

Paisatge

85

El nom incògnit, sense que els filòlegs
arrodonesquen un acord unànim,
passava l’aigua com un brau remot
entre els canyars de musicat prestigi.

Tots es complauen, cristianament,
amb un principi episcopal, i accepten
–què li hem de fer– un precedent sofert,
un vassallatge o purgatori. Oculten

llunyanament, una etimologia,
o bé vinyeta, torbadora i gràcil,
de l’alqueria, uns arbres, una fúria.

Ho han ocupat els andalusos. Bramen,
llunyanament, desesperadament,
unes vedelles. Els contesta l’aigua.

85

El nombre desconocido, sin que los filólogos
alcancen un acuerdo unànime,
pasaba el agua como un toro remoto
entre los cañaverales de musicado prestigio.

todos se complacen, cristianamente,
con un principio episcopal, y aceptan
–qué le vamos a hacer– un precedente sufrido,
un vasallaje o purgatorio. Ocultan

lejanamente, una etimología,
o quizá viñeta, turbadora y gràcil,
de la alquería, unos árboles, una furia.

La han ocupado andaluces. Braman,
lejana, desesperadamente,
unas terneras. Les responde el agua.