Avui, 22 de Febrer de 2010, fa vint-i-cinc anys que Salvador Espriu ens va deixar.
Vint-i-cinc anys sense aquest home eternament malaltís, vint-i-cinc anys sense aquest grandíssim poeta que fent honor al seu nom, ens comunicava
Vint-i-cinc anys sense aquest home eternament malaltís, vint-i-cinc anys sense aquest grandíssim poeta que fent honor al seu nom, ens comunicava
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa
per retornar-vos el nom de cada cosa
I així, per complir la seua paraula, ens deixà aquesta immensa obra de teatre de titelles, la "Primera història d'Esther", homenatge ferotge a una llengua (la seua, la nostra) que veia en perill de mort en aquella criminal i llarga, interminable postguerra.
Amb tentines d'embriac
de mistela i de conyac,
la cataifa del rebrec
dirigeixo. Cap rebec,
tanmateix, al meu repic,
no replica mai ni un xic.
I si ho fa, fort o pioc,
d'un carxot el torno a lloc
(també tusto algun maluc
amb varetes de saüc).
Sentiràs d'arreu el xac.
Atzucac, catric-catrac.
de mistela i de conyac,
la cataifa del rebrec
dirigeixo. Cap rebec,
tanmateix, al meu repic,
no replica mai ni un xic.
I si ho fa, fort o pioc,
d'un carxot el torno a lloc
(també tusto algun maluc
amb varetes de saüc).
Sentiràs d'arreu el xac.
Atzucac, catric-catrac.
Vint-i-cinc anys sense el poeta de Sepharad
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén"
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén"
Vint-i-cinc anys sense el poeta de les cançons de la roda del temps, tan exquisidament musicades per Raimon, vint-i-cinc anys sense l'autor de "El meu poble i jo" poema que vaig sentir per primera vegada a la muntanyeta d'Alberic, un llunyà 1968, musicat pel desaparegut Enric Ortega, i que més tard va musicar també Raimon.
EL MEU POBLE I JO
A la memòria de Pompeu Fabra,
Mestre de tots.
Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.
Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.
Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.
La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.
Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.
Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.
Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.
A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.
Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
A la memòria de Pompeu Fabra,
Mestre de tots.
Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.
Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.
Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.
La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.
Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.
Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.
Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.
A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.
Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
I hem sobreviscut.
Gràcies, Espriu.
fent una ullada al teu blog
ResponEliminasalutacions des de Reus
Dura la rima acabada en C. Però dolços la majoria dels seus versos. Esperem que entre l'homenatge d'enguany i el cen tenari del naixement, que s'acosta, torni a recuperar el lloc que li pertany dins la cultura catalana.
ResponEliminaGràcies per afegir-te a l'homenatge!