dijous, 25 de febrer del 2010

Garzón trenca (o li trenquen) rècords. Aspirarà(n) al Guiness?

Tres querelles simultànies per a un jutge de l'AN són moltes (ja ho diuen al meu poble amb una gran tradició d'emigració temporera: "tres és molt i si no, que li ho pregunten als francesos")

Tres querelles ja:

a) prevaricació per investigar els morts, desapareguts i seqüestrats de la llarga postguerra.

b) possible acceptació de suborn al cobrar un cicle de conferències donades als USA, patrocinades pel Banc de Santander i que explicaria la desestimació d'una acusació contra el Sr. Botín.

c) prevaricació per haver ordenat escoltar les conversacions d'uns pressumptes mafiosos (em dol haver de dir pressumptes) tancats a la presó, amb els seus advocats.

Van per ell?

Crec que sembla evident de tota evidència.

Diguem-ho clar, si no van per ell que vinga déu i ho veja (això també ho diuen al poble)

Però jo crec que l'amic Garzón està seguint una estratègia equivocada. En comptes d'intentar escapolir-se hauria de, com han fet molts altres abans d'ell, aprofitar el propi judici per deixar en evidència acusadors i jutges.

Clar que, mentre que els processaments a) i c) podrien donar molt de joc en aquest sentit, el processament b) no ho sé, no ho sé. És l'element estrany que el pot arribar a fotre.

En fi, que tinga sort i que no siga res lo de l'ull (també ho diuen això al meu poble)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada