1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

dissabte, 23 de febrer del 2008

23 F. In memoriam

El 23 F jo em trobava treballant a Madrid, i vivint (dormint millor dit) al sud, exactament a Villaverde Bajo, junt amb el meu germà i la que actualment és la meua dona, que aquells dies era a València preparant el vestit de núvia, ja que pensàvem casar-nos (com així ho férem) a principis d'abril.

Acabàvem d'adquirir un pis, al carrer Hernani, prop d'on jo treballava, i a la sortida del treball cap a les 7 de la tarda, em vaig passar per veure com anaven les reformes que estàvem fent-li abans d'instal·larnos.

Més tard vaig agafar l'autobús, i mentre llegia un llibre (ara no recorde quin tomo) de l'obra completa de Josep Pla editada per Destino, vaig poder observar que tota la gent estava pendent dels transistors.

Vaig pensar que a cas hi hauria partit de futbol, i no li vaig donar més importància.

Arribant a casa, sonava el telèfon. Era la meua dona, aterrada, contant-me esmaperduda que a València els tancs eren al carrer, que hi havia hagut un colp d'estat, i pregant-me que em quedés a casa, que no sortís sota cap concepte. Li vaig dir que sí, i vaig penjar.

No tenia televisió, me l'havien furtada poc abans de traslladar-me a Madrid, i la ràdio no em funcionava, se m'havia cremat feia poc amb una pujada de tensió, així que vaig posar Beethoven tot esperant el meu germà.

Quan per fi va arribar, ja en sabia alguna cosa, però poc, així que vam sortir al bar d'enfront, a menjar-nos un entrepà, veure l'ambient que es respirava (era una barriada obrera), i sentir la radio i la televisió, a veure què en deien.

La meua por era que tant ell com jo, havíem fet milícies universitàries (Imec es deia), i per tant corríem el perill de què ens cridessin a servir a la pàtria en qualsevol moment.

Jo anava pensant, que si les coses anaven mal dades, sempre podia intentar passar a Portugal per Badajoz, on havia viscut prop de dos anys i coneixia alguns contrabandistes de cafè.

Férem temps amb algunes cerveses, cafès, i algun conyac, fins que, a la matinada, va sortir el Rei dient que rebutjava el colp i que havia format govern amb els subsecretaris.

El meu germà i jo ens miràrem, somriguérem, i tornàrem a casa. Afortunadament tot s'havia acabat.

Aquella nit vaig començar a respectar a Joan Carles, i el què és més important, vaig dormir com un soc.

Malgrat tot el que acabe de contar, continue sent republicà.

El 9M tots a votar. Cada vot compta.

dijous, 21 de febrer del 2008

L'element subversiu. Una classe magistral

Avui li comentava a un amic de comunitat, Enrique, que no és cap cosa estranya, el discrepar políticament i ideològica, i conservar i cuidar, tanmateix, una relació personal d'amistat, o si menys no, de coneixença.

I li parlava dels meus temps d'Universitat, a València, a principis dels 70.
Recorde una tarda, a una tasqueta al Cabanyal, prop ja de la Malvarrosa, quatre companys de curs i amics:

-un servidor, nacionalista, defensor a ultrança de l'idioma del meu país, capaç d'examinar-se oral de física per tal de no fer-ho en espanyol, i no afiliat a cap partit

-Quique, fill de falangistes destacats, amb el que bromejàvem de fundar el PTD (partido del tueste diario) amb un lema impactant: "Viva Cuenca libre y con salida al mar" i que una vegada m'havia arrastrat fora de les potes dels cavalls. Tampoc no afiliat a cap partit, però de tendència molt dretana.

-Angel, PC, marxista leninista, a qui un dia la Guàrdia Civil havia atret a la caserna del seu poble, amb l'esquer d'haver recuperat la seua vespino robada, i van aprofitar per fotre-li una roda d'hòsties i altres caramel·los, que el van deixar marcat i baldat per més d'una setmana. Quan va tornar a classe, ens va dir: ¡No vuelvo al cuartelillo, ni aunque me roben a mi padre!

-Manolo, PC, marxista leninista, i partidari de la revolución científico técnica, delegat de curs. Quan es va casar, fórem els companys qui pagàrem la petita festa de dues cerveses, i poc més.

Bé, després d'unes pràctiques de laboratori fallides, per defectes del material, anàrem a prendre uns vins peleons (cap de nosaltres tenia un puto duro), i acabàrem a la tasqueta que dic, menjant capellans (no penseu mal, són peixets assecats i salats, que es fan a les brasses) i beguent una frasca de vi.

Com que Manolo, no feia molt que havia sortit de la comisaria, perquè els grisos havien trobat a sa casa, la vietnamita que utilitzàvem a la cova de la Facultat, (té collons, l'habilitat de la policia, per trobar coses fora de lloc!), i per descarregar una mica la tensió, vaig demanar que m'expliquessin què collons era això de l'element subversiu amb què cada dos per tres ens castigaven pels mitjans de comunicació.

I Àngel, mirant una làmina de calendari que hi havia a la paret, molt de l'època, amb el bust nu d'una xicona molt jove i guapa, que sostenia un nadó hàbilment situat tapant-li les mamelles, va senyalar el xiquet, i molt seriosament va dir:

"Ese niño, nano, ese niño es el elemento subsersivo del cuadro".

I ho vaig comprendre, perfectament. No se m'ha tornat a oblidar.

Salut