Europa, l'eurocambra, demana la congelació de fons destinats a Espanya fins que no s'aclaresca i acabe la urbanització desmesurada i salvatge.
Açò conta El País.
I açò conta Levante-Emv
Açò conta El País.
I açò conta Levante-Emv
I açò, Vilaweb
I és que els recursos plantejats pels residents europeus a les comarques alta i baixa de la Marina, jubilats que aprofitant els preus encara baixos havien comprat la seua caseta i que més tard, quan la urbanització salvatge del litoral fou la norma eren expropiats en base a unes lleis que la Generalitat de baix havia aprovat en benefici dels amics constructors, no podien quedar sense resposta per part d'Europa.
Al menys dues vegades, el govern valencià ha fet cas omís (s'ha pasat pel forro dels collons com diem al poble) els dictamens que demanaven garanties pels propietaris afectats per pais, camps de golf i altres negocis.
I a la tercera sembla que pot anar la vençuda.
De vegades, me n'alegre de pertànyer a Europa. Bé, la major part de les vegades, malgrat l'existència dels germans Kaczynski, o del senyor Topolanek, o del cavaliere Berlusconi, o...
I acabe amb una portada de l'últim número d'El Temps, que em sembla molt significativa i apropiada
I és que els recursos plantejats pels residents europeus a les comarques alta i baixa de la Marina, jubilats que aprofitant els preus encara baixos havien comprat la seua caseta i que més tard, quan la urbanització salvatge del litoral fou la norma eren expropiats en base a unes lleis que la Generalitat de baix havia aprovat en benefici dels amics constructors, no podien quedar sense resposta per part d'Europa.
Al menys dues vegades, el govern valencià ha fet cas omís (s'ha pasat pel forro dels collons com diem al poble) els dictamens que demanaven garanties pels propietaris afectats per pais, camps de golf i altres negocis.
I a la tercera sembla que pot anar la vençuda.
De vegades, me n'alegre de pertànyer a Europa. Bé, la major part de les vegades, malgrat l'existència dels germans Kaczynski, o del senyor Topolanek, o del cavaliere Berlusconi, o...
I acabe amb una portada de l'últim número d'El Temps, que em sembla molt significativa i apropiada
