Quin goig!, el senyor Joan Ignasi Balada recentment traspassat (el 18 de novembre ens abandonà, ço que demostra que no som ningú), multimilionari de Ciutadella de Menorca, ha decidit deixar la meitat de la seua immensa fortuna als prínceps borbons Felipe i Letizia, així com als seus fills i nebots igualment i oficialment borbons.
Quant a l'altra meitat, caldrà constituir una fundació d'interès general (supose que també n'hi han d'interès particular) que haurà de ser creada, presidida i gestionada, pel propi príncep Felipe.
I és que, com és de domini públic, la monarquia espanyola, -pobreta-, es troba en una situació de penúries i dificultats. Quasi tantes com les del pobre finat empresari, el qual a finals dels segle passat, l'any 99, ja ens devia (li devia a Hisenda, però recordem que Hisenda som tots) la minúcia de 36.000 eurets de l'ala.
Com que no sóc, ni ho he estat mai, monàrquic, no em trobe capaç de posar-me dins la pell del senyor Balada, i saber com pensava quan va establir el seu testament. Només espere que Hisenda aplique els impostos corresponents a la manca de parentiu, i s'hi quede amb un bon pinyol. El que li pertoca (ens pertoca, recordem-ho un cop més que Hisenda som tots, o al manco això diuen)
Abans li ho deixaven a l'església, però aquests menorquins, aquests fills de l'illa de les pedres i el vent, sembla (pel que podem observar en aquest testament) que han esdevingut un pèl descreguts.
Quant a l'altra meitat, caldrà constituir una fundació d'interès general (supose que també n'hi han d'interès particular) que haurà de ser creada, presidida i gestionada, pel propi príncep Felipe.
I és que, com és de domini públic, la monarquia espanyola, -pobreta-, es troba en una situació de penúries i dificultats. Quasi tantes com les del pobre finat empresari, el qual a finals dels segle passat, l'any 99, ja ens devia (li devia a Hisenda, però recordem que Hisenda som tots) la minúcia de 36.000 eurets de l'ala.
Com que no sóc, ni ho he estat mai, monàrquic, no em trobe capaç de posar-me dins la pell del senyor Balada, i saber com pensava quan va establir el seu testament. Només espere que Hisenda aplique els impostos corresponents a la manca de parentiu, i s'hi quede amb un bon pinyol. El que li pertoca (ens pertoca, recordem-ho un cop més que Hisenda som tots, o al manco això diuen)
Abans li ho deixaven a l'església, però aquests menorquins, aquests fills de l'illa de les pedres i el vent, sembla (pel que podem observar en aquest testament) que han esdevingut un pèl descreguts.
