1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

dijous, 29 de novembre del 2012

Referèndum a tota Espanya? Be happy don't worry

Referèndum a tota Espanya? Be happy don't worry

Un cop passades les eleccions del 25-N i la molt celebrada "derrota d'Artur Mas" si és que n'hem de fer cas de la major part dels media espanyols, arriba l'hora de començar a pensar en el referèndum llargament promés per les forces que, no badem amb històries per a no dormir, han aconseguit la majoria absoluta al Parlament.

Una cosa que els catalans no poden ni oblidar ni deixar de banda és la fèrria oposició del govern espanyol a que una consulta d'aquesta mena pugui ser realitzada, per tant, les alternatives del govern que hi hagi són clares:

1) Oblidar-se'n de totes les seves promeses i ajupir-se, pantalons descordats, cara a la Meca. Dubto molt que s'ho puguin permetre. Ni CiU ni ERC.

2) Tirar pel dret i muntar la consulta amb el nom que hom vulgui donar-li, sabent que hauran de patir tots els entrebancs imaginables i algun més, i que els resultats no només seran discutits des del punt de vista legal sinó, a més, des del punt de vista de control i transparència (cens no oficial, i altres galindaines que no collonades)

i 3) Aplicar les tècniques de les arts marcials basades en explotar la força del contrari i acceptar que el referèndum s'hi faci no només a Catalunya, sinó a tota la resta del territori actualment espanyol.

La meva modesta opinió és que aquesta tercera alternativa no és tan estrambòtica com d'antuvi pugui semblar.

Per què ho dic?

Primer: Un referèndum organitzat pel govern espanyol seria absolutament legal, tot i que el resultat estaria, sens cap mena de dubte, absolutament dat i beneït.

Segon: Que el resultat d'aquest hipotètic referèndum sigui sabut no implica que també ho sigui el resultat a Catalunya. Precisament és aquest el que ens interessa (a tots: catalans i no catalans) i no es podria amagar ni discutir en cap cas. És igual que legalment no doni dret a res, si el resultat fós abassegadorament partidari de la independència, el primer pas per a aconseguir-la ja estaria fet: la publicitat oficial i indiscutible a nivell europeu i mundial de la voluntat majoritària d'un poble respecte a la seva voluntat de constituir-se en estat.

Tercer: De retruc, als països catalans, també podriem saber com anem de proporcions entre maulets i botiflers, cosa que no ens vindria gens malament a tots aquells que continuem pensant en una futura federació de països catalans dins d'Europa.

Per tant algú hauria de posar-se ja a treballar sense descans per intentar convèncer el govern espanyol de la conveniència de que siguin ells es qui muntin un referèndum sobre aquest tema.

Segur que ho podríem aprofitar.

dimecres, 28 de novembre del 2012

Pàtria incerta

Pàtria incerta

Dic meua amb sigil·lós i antic respecte,
amb apagada veu i la mirada
baixa. Dic meua en comptes de dir clar
que sóc jo el seu; en lloc de reconèixer

que si avui sóc com sóc li ho dec a ella.
Mata de jonc, com Muntaner ens deia
i la inclement història s'ha permès
desbaratar per a la gran vergonya

nostra. Però no és tard, encara hi resta
una mica de llum, una esperança.
No és tot perdut ací, al sud d'un nord

que sembla, al fi, abandonar la sesta,
l'hòrrid malson, la mort inexorable,
a què, fa temps, veïns ens condemnaren.

dilluns, 26 de novembre del 2012

I ara què? Comença avui el futur? La meva anàlisi del 25-N

Com que ací on visc les televisions que puc veure són totes inevitablement pro-espanyoles i, per tant, unionistes, no em van estranyar en cap moment les anàlisis que anava sentint i que es repetien com si fós una sola veu en tots i cadascun dels canals que zappejava: "gran fracàs, amarga victòria de Mas" "El PSOE no ha perdut tant com s'esperava, ha mantingut el tipus" "gran victòria del PP que aconsegueix el resultat més abultat de la seva història a Catalunya" "Ciutadans triplica" "ERC dobla" "La CUP entra"

Allò més cert és que

-la coalició CiU, amb les contínues discrepàncies entre Duran i Lleida i Mas, i el seu sí però no, ha perdut 90.489 vots
-el PSC-PSOE amb la seva proposta federalista que em fa la impressió que ningú no s'acaba de creure n'ha perdut 51.900
-el PP amb el seu discurs basat en la por, les amenaces i el nacionalisme espanyol n'ha guanyat 84.131
-mentre que la coalició ERC-Cat SI amb el seu discurs moderat però clarament independentista n'ha guanyat 237.285
-ICV-EUIA, un grup, per cert, que sembla no haver variat el seu discurs n'ha guanyat 128.033
-Ciutadans amb el seu discurs de sempre, només que una mica més exaltat, si cap, encara, n'ha guanyat 168.771
-la irrupció de la CUP a última hora, sense gaire preparació, amb els seus 126.219 que suposen un guany net
-mentre que SI ha tingut una pèrdua de 56.313 que els deixa fora del parlament.

Per una altra banda si prenem els vots que han anat al bloc soberanista (formacions que defenen el dret a decidir o inclús, clarament, l'independentisme: CiU, ERC, ICV-EUIA, CUP, SI) han obtingut un total de 2.140.317 vots , amb un increment respecte les anteriors eleccions del 2010 de 344.735 vots. Mentre que el bloc unionista (formacions clarament posicionades contra el dret a decidir i àdhuc contra la possibilitat d'una consulta sobre les intencions dels residents a Catalunya amb dret a votar: PSC, PP, C's, PxC, UPyD) ha sumat 1.334.149 vots, amb un increment de 185.144 vots.

Això suposaria, en un possible referèndum, una majoria a favor del sí del 61,60% cosa que no està gens mal, però que encara sembla una mica insuficient.

Clar que, si tenim en compte que el PSC-PSOE (que, per cert, s'ha comportat extraordinàriament bé aquestes eleccions) té ara per davant la dificultosa tasca d'aclarir el seu abrandat federalisme i convèncer els seus congèneres hispans i els seus afiliats catalans que la cosa federal va de veres i no és només un brindis al sol, dic que, si no aprofondeix ràpidament en aquest federalisme, el seu mig milió de vots podria inclinar-se en part (un 40%, un 50%?) cap a una formació d'estricta obediència catalana (la NEC de n'Ernest Maragall?) ço que significaria que aquest 61% podria transformar-se fàcilment en un gens menyspreable 68%, i això ja serien figues d'un altre paner.

Vull dir que la situació no és, ni molt menys idílica, però no pinta tan mal com sembla després d'aquests exigus tres escons de més aconseguits per les forces del bloc soberanista.

El perill evident està en que és d'esperar (i témer) que el govern d'Espanya, recolzat sens dubte per la majoria absoluta parlamentària de PP, PSOE i UPyD, i amb l'eficaç col·laboració dels Tribunals Constitucional i Suprem d'Espanya, inicie una guerra bruta itentant ofegar econòmicament i legislativament el govern català, sobretot si, com seria d'esperar està constituït, al menys, per CiU i ER. Això significaria la necessitat d'adoptar algunes mesures totalment impopulars (retallades diverses) que podrien afectar seriosament el pacte de govern.

Aquí és on cal que entri la força de la societat civil que hauria de recolzar (críticament, sens cap dubte, però recolzar sense esquerdes) un govern que hauran de considerar com a purament provisional fins a la convocatòria del referèndum anunciat en els terminis previstos.

O això o, també podria ser, tot i que no em sembla gens probable, que Espanya despertés d'una punyetera vegada i proposés ràpidament una alternativa basada en un sistema federal real (i subratllo real) que fos acceptable per a Catalunya.

En resum, els catalans no ho tenen gens fàcil, però aquestes eleccions semblen l'inici d'una relació distinta Catalunya-Espanya. Una relació conceptualment i qualitativament distinta i inevitable.