TEMPS VISCUTS
Poc temps viscut, direm, si ens preguntaven
amb l'oculta intenció, però tan clara,
d'empentar-nos a creure que sobràvem,
que aquest món ja no és nostre, vells maldestres.
Poc temps, direm, però sense oblidar-nos
que, per sort, hem viscut uns anys esplèndids,
de vegades dolents, bé que ho patírem,
de vegades, també, meravellosos.
Cert que hem viscut una llarga postguerra
però també ens quedàrem a les portes
a l'any seixanta-vuit de la victòria.
I poc més tard l'arribada a la lluna
i la caiguda de l'infame mur.
Poc temps, molt temps? Qui sabria escatir-ho!
JNP
15/12/2024
