El passat dia tretze, la dona i jo, eixírem cap a Madrid perquè ingressaven la nora ja passada de compte al seu embaràs.
Després d'una llarguíssima dilatació, a les dotze i mitja del migdia del dijous catorze, o sigui, fa una setmana exacta, Cárol donava a llum Pau, un preciós xiquet de 4,110 kg. i 53 cm. de llarg.
Segur que han passat moltes coses al món, inclús en aquest petit racó des d'on ara escric, on ahir vaig saber que el Molt Orinable Camps s'havia decidit (o l'havien decidit) a dimitir.
Però res més important, ni de lluny, que aquesta personeta nascuda 222 anys després de la Presa de la Bastilla, que ja apunta maneres, com fàcilment podreu comprovar.
Després d'una llarguíssima dilatació, a les dotze i mitja del migdia del dijous catorze, o sigui, fa una setmana exacta, Cárol donava a llum Pau, un preciós xiquet de 4,110 kg. i 53 cm. de llarg.
Segur que han passat moltes coses al món, inclús en aquest petit racó des d'on ara escric, on ahir vaig saber que el Molt Orinable Camps s'havia decidit (o l'havien decidit) a dimitir.
Però res més important, ni de lluny, que aquesta personeta nascuda 222 anys després de la Presa de la Bastilla, que ja apunta maneres, com fàcilment podreu comprovar.
2 comentaris:
¡Enhorabuena abuelo!.
Cuidado con la baba, que deja canalillo. Te lo digo por experiencia.
Un abrazo
Pero qué monada... (aunque artístitcamente la otra foto me gusta más), esta es una ternura...
¡¡¡Zorionak!!!
Publica un comentari a l'entrada