1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

dilluns, 26 de novembre de 2012

I ara què? Comença avui el futur? La meva anàlisi del 25-N

Com que ací on visc les televisions que puc veure són totes inevitablement pro-espanyoles i, per tant, unionistes, no em van estranyar en cap moment les anàlisis que anava sentint i que es repetien com si fós una sola veu en tots i cadascun dels canals que zappejava: "gran fracàs, amarga victòria de Mas" "El PSOE no ha perdut tant com s'esperava, ha mantingut el tipus" "gran victòria del PP que aconsegueix el resultat més abultat de la seva història a Catalunya" "Ciutadans triplica" "ERC dobla" "La CUP entra"

Allò més cert és que

-la coalició CiU, amb les contínues discrepàncies entre Duran i Lleida i Mas, i el seu sí però no, ha perdut 90.489 vots
-el PSC-PSOE amb la seva proposta federalista que em fa la impressió que ningú no s'acaba de creure n'ha perdut 51.900
-el PP amb el seu discurs basat en la por, les amenaces i el nacionalisme espanyol n'ha guanyat 84.131
-mentre que la coalició ERC-Cat SI amb el seu discurs moderat però clarament independentista n'ha guanyat 237.285
-ICV-EUIA, un grup, per cert, que sembla no haver variat el seu discurs n'ha guanyat 128.033
-Ciutadans amb el seu discurs de sempre, només que una mica més exaltat, si cap, encara, n'ha guanyat 168.771
-la irrupció de la CUP a última hora, sense gaire preparació, amb els seus 126.219 que suposen un guany net
-mentre que SI ha tingut una pèrdua de 56.313 que els deixa fora del parlament.

Per una altra banda si prenem els vots que han anat al bloc soberanista (formacions que defenen el dret a decidir o inclús, clarament, l'independentisme: CiU, ERC, ICV-EUIA, CUP, SI) han obtingut un total de 2.140.317 vots , amb un increment respecte les anteriors eleccions del 2010 de 344.735 vots. Mentre que el bloc unionista (formacions clarament posicionades contra el dret a decidir i àdhuc contra la possibilitat d'una consulta sobre les intencions dels residents a Catalunya amb dret a votar: PSC, PP, C's, PxC, UPyD) ha sumat 1.334.149 vots, amb un increment de 185.144 vots.

Això suposaria, en un possible referèndum, una majoria a favor del sí del 61,60% cosa que no està gens mal, però que encara sembla una mica insuficient.

Clar que, si tenim en compte que el PSC-PSOE (que, per cert, s'ha comportat extraordinàriament bé aquestes eleccions) té ara per davant la dificultosa tasca d'aclarir el seu abrandat federalisme i convèncer els seus congèneres hispans i els seus afiliats catalans que la cosa federal va de veres i no és només un brindis al sol, dic que, si no aprofondeix ràpidament en aquest federalisme, el seu mig milió de vots podria inclinar-se en part (un 40%, un 50%?) cap a una formació d'estricta obediència catalana (la NEC de n'Ernest Maragall?) ço que significaria que aquest 61% podria transformar-se fàcilment en un gens menyspreable 68%, i això ja serien figues d'un altre paner.

Vull dir que la situació no és, ni molt menys idílica, però no pinta tan mal com sembla després d'aquests exigus tres escons de més aconseguits per les forces del bloc soberanista.

El perill evident està en que és d'esperar (i témer) que el govern d'Espanya, recolzat sens dubte per la majoria absoluta parlamentària de PP, PSOE i UPyD, i amb l'eficaç col·laboració dels Tribunals Constitucional i Suprem d'Espanya, inicie una guerra bruta itentant ofegar econòmicament i legislativament el govern català, sobretot si, com seria d'esperar està constituït, al menys, per CiU i ER. Això significaria la necessitat d'adoptar algunes mesures totalment impopulars (retallades diverses) que podrien afectar seriosament el pacte de govern.

Aquí és on cal que entri la força de la societat civil que hauria de recolzar (críticament, sens cap dubte, però recolzar sense esquerdes) un govern que hauran de considerar com a purament provisional fins a la convocatòria del referèndum anunciat en els terminis previstos.

O això o, també podria ser, tot i que no em sembla gens probable, que Espanya despertés d'una punyetera vegada i proposés ràpidament una alternativa basada en un sistema federal real (i subratllo real) que fos acceptable per a Catalunya.

En resum, els catalans no ho tenen gens fàcil, però aquestes eleccions semblen l'inici d'una relació distinta Catalunya-Espanya. Una relació conceptualment i qualitativament distinta i inevitable.

1 comentari:

Rafael Arenas García ha dit...

Hola Julio, sí, toca analizar y una de las claves (aunque no la única) es ver cómo se trasladarían estos resultados a un referendum por la independencia. Mi impresión es que no todos los que han votado a CiU, ERC, IC y CUP votarían a favor de la independencia de Catalunya. Las dos personas que conozco que votaron IC votarían "no" en un referendum de independencia y por lo que me han dicho no son pocos los votantes de CiU a los que le pasaría lo mismo (no perdamos de vista que en el programa de CiU no sale la palabra independencia y no es por casualidad esta prevención). Esto es pura especulación, claro; pero yo diría que lo más realista es pensar que del millón cien mil votos de CiU al menos doscientos mil son de personas que votarían "no" en un referendum de independencia, al menos a día de hoy. En el caso de IC posiblemente podemos descontar también cien mil votos que no son independentistas (IC está por el derecho a decidir, pero no claramente por la independencia). Al final, por tanto, nos quedarían un millón ochocientos mil "síes" a la independencia y un millón seiscientos mil "noes". Además hay que tener en cuenta que hemos tenido un 30% de abstención. Lo lógico es que tal como se han planteado las elecciones se hayan quedado en casa más unionistas que independentistas. En la hipótesis de un referendum por la independencia muchos de estos unionistas sí que votarían, por lo que aventuro que la situación real es de un "cincuenta/cincuenta" o por ahí.
Eso a día de hoy, claro. Lo que pase mañana será otra cosa. Si en unos meses se han duplicado los independentistas en un año pueden haberse vuelto a doblar... o haberse reducido a la mitad. Depende de lo que hagan unos y otros. En fin, que estaremos entretenidos. Como dices, los catalanes no lo tenemos fácil, en ningún sentido.