Poeta mut i no (Intermitències)

POETA MUT I NO (INTERMITÈNCIES)

De sobte se't corsequen les paraules
i no n'aboques cap, deixes d'escriure
per una temporada indefinida,
al ralentí el teu cor, dies i dies.

I t'ameres de cel, t'omples de mar
mentre, silents, passegeu Negre i tu
tot aguaitant el gallet que et dispare
-una flor, una olor, un vent, un núvol,

la frase que algú ha dit mentre passaves-
els mots que la foscor sobrevinguda
serva, bollint, al brollador de l'ànima.

De sobte se't corsequen les paraules
i, de sobte també, ragen com l'aigua.
Llavors, quin doll de pau, quins rius de calma.

JNP
13/06/2019