Temps de plom, la postguerra

 TEMPS DE PLOM, LA POSTGUERRA

No em parlaren dels morts, millor calla, em digueren

i com a bon al·lot callava i obeïa.

Eren temps miserables de Cara-al-Sol a escola.

Però a casa hi havia un bagul a les golfes

amb contes de Calleja i un gruixut Guerra i Pau

que, amb pocs anys, vaig mamprendre. I les xocolatines

que em compraven diumenges, els cromos de les quals

em donàren Jules Verne i el seu capità Nemo.

I any a any m'empassava, una darrere l'altra,

l'Enciclopedia Álvarez: primer grau, segon grau,

i els Cara-al-Sols i el pati. I la colla d'amics

i el cine dels diumenges. I Nadal i les festes

del poble. I Sant Antoni i les seues fogueres.

I la Setmana Santa. Era gris la postguerra.

JNP

13/08/2023