CROMOS EN SÈPIA
Acròbata al trapezi dels vells dies,
inepte i sacsejat equilibrista
sense aixopluc ni xarxa que et defense
Bons records o dolents, què més et feia.
Dormit, despert, de menut o de jove,
de lluny, de prop, t'assalten les anècdotes
que t'hauria agradat haver viscudes.
O certes, perquè no? Què més voldries!
Ara que ja has deixat l'insomni enrera
les imatges t'assalten a ple dia.
I barreges estances i viatges
fent-te teus els treballs perduts d'Heracles
mentre esperes dels déus que et tornen l'Ïtaca.
JNP
08.09.2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada