A PEPE MONZONÍS. In memoriam
No ens visita la Parca quan voldríem.
Sempre ens ve massa d'hora, quan no toca,
però duem guardat a la butxaca
el bitllet que ens donaren quan vam nàixer.
I anem perdent amics com l'arbre fulles
quan el dia s'acurta i el vent bufa,
tot desant al calaix de la memòria
un condol, un record, una pregària.
Llei de vida, diem amb veu trencada,
ja ha deixat de patir, li ha arribat l'hora.
humitejats els ulls, la cara trista.
Paraules de condol, només paraules
que, sinceres com són, velar no poden
la immensa sort d'avui no ser nosaltres.
JNP
10/05/2020
El despertar del Leviatán
Fa 2 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada