(a només un dia del meu seixanta nové aniversari)
Anar fent anys com qui se'n puja al tren
sense saber on el duran les vies,
ni quines gents, quins pobles, quins paisatges
ompliran els teus dies en viatge,
Anar fent anys com qui puja al vaixell
i es fa a la mar i mamprén cabotatge
de port en port, de naufragi en naufragi,
sense rumb que t'ature ni et destorbe.
Anar fent anys i alegrar-se'n de fer-ne,
de ser més vell cada dia que passa,
no més savi ni ric, més vell a soles.
Anar fent anys i mirar cara a cara
l'amiga mort que pacientment m'espera
des de ja fa tants anys, des que vaig nàixer.
JNP
08/09/20
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada