1libro1euro

1 Libro = 1 Euro ~ Save The Children

traductor

Charles Darwin quotation

Ignorance more frequently begets confidence than does knowledge: it is those who know little, and not those who know much, who so positively assert that this or that problem will never be solved by science

Jean-Baptiste Colbert quotation

L'art de l'imposition consiste à plumer l'oie pour obtenir le plus possible de plumes avec le moins possible de cris

Somebody quotation

El miedo es la via perfecta hacia el lado oscuro. El miedo lleva a Windows, Windows a la desesperacion, esta al odio hacia Bill Gates y ese odio lleva a LINUX

Vares Velles

Vares Velles
Al Tall

Això és Espanya (vara seguidilla) per Al Tall

dijous, 1 d’abril de 2010

Els de Polinyà som fenolls, o com la setmana santa ja no és allò que solia

Vaig llegir fa temps a "Els pobles valencians parlen els uns dels altres" de D. Manuel Sanchis Guarner que, referint-se al meu poble, hi ha una dita: "Els de Polinyà són fenolls".

Però don Manuel no en parlava, i per tant he de suposar que ho desconeixia, d'un plat típic al meu poble i només al meu poble que jo sàpiga, de la setmana santa: La fenollada o fenollà, com diem per aquí baix, a València.

El plat, del qual estem molt orgullosos, és una espècie de potatge de quaresma (els de bacallà o abaejo com diem per ací), però una mica especial, utilitzem els brots tendres del fenoll, cosa que li confereix un agradable i molt aromàtic sabor amarg.

En poques paraules, es couen els brots tendres del fenoll, acabats de segar, en aigua, això sí, canviant-la dues o tres vegades per llevar-li l'amargor. Se'ls afegeix un grapat de fulles d'espinacs i bacallà dessalat i prèviament sofregit, perquè vaja coent-se. Afegiu un polsim de pimentó roig, uns cigrons, i quan ja estiga tot cuit, s'escalda un ou per comensal.

Recorde que quan arribava la setmana santa, el fenoll s'acabava i calia anar a segar-lo a l'altra banda del riu, a Albalat, on la burla solia ser: "Bon dia, cavallers, què, fent brossa pels conills?" Clar, que la resposta, també tòpica, era: "No, ens que hem sabut que diumenge feu paella, i tenim que alimentar-vos les rates" (A Albalat, hi havia el costum de fer paella amb rates de marjal, també dites d'aigua, o d'arròs)

I és que, al meu poble, la setmana santa no tenia processons vistoses, ni vestes, ni natzarens, ni cornetes i tambors, només les matraques (no podien sonar les campanes des del divendres a les tres) que anunciaven els oficis, però en canvi mantenia una cuina especial com la paella de bacallà amb ceba i patates, la fenollada, o el magnífic i hipercalòric arnadí com a postre.

Ara la fenollada va acabant-se: cada cop menys gent sap fer anar la corbella. Cada vegada menys gent sap ni tan sols què és una corbella, una falç, o una dalla.

Llàstima.

4 comentaris:

XARBET ha dit...

Tenc que confessar sa meva ignorància, ja que no se que es una corbella, un falç o una dalla, si conec el fonoll, que qui s'empra molt per cuinar cargols. I em fas enveja amb la fonellada. I per no saber, tampoc l'arnadí. ¿Que hi farem?

jpolinya ha dit...

M'has tocat la fibra, Frederic.

Els caragols aquí els fèiem amb tomata, ceba, pebre negre en gra i... herba-sana, ja saps, una variant de la menta.

Encara que, a la llauna, com els fan a Lleida, estan per xuclar-se tots els dits.

Quant a corbella i falç, en castellà en diuen hoz (la corbella és una mica més petita)

La dalla en castellà és diu guadaña (la que porta la mort)

Ah, quant a l'arnadí és un dolç que es fa en una cassola de fang o greixonera que s'omple mitja de carabassa, mitja de moniato, igual pes d'aquests que de sucre, s'adorna amb ametlles, i sucre i es porta al forn.

Aquí et pass una recepta aproximada, però només feta amb carabassa.

http://www.recetasgratis.net/Receta-de-Arnadi-carabassa-receta-24239.html

Ah, molt important, el saquet penjat per escórrer l'aigua de la carabassa i el moniato és importantíssim, però sobretot és tradicional.

XARBET ha dit...

I jo que encara tenc pendent de provar la recepta que en vas enviar d'arròs al forn¡¡¡ M'apuntaré també aquesta.

Eduard J. Gay ha dit...

He vist de casualitat el blog i el comentari. Per si algú li interessa la recepta de la Fenollà: http://polinyadexuquer.blogspot.com.es/2013/02/la-fenolla-el-plat-propi-de-polinya.html.