POR (Pensa, Opina, Reacciona) Una intensa intervenció de Sampedro

No té desperdici

Amb el meu més sincer acolloniment, o el que la FAES ens Pprepara

No deixo de donar-li voltes a les notícies aparegudes aquests dies a la premsa, sobre modificacions a la llei electoral proposades pels molt ImPputable don Francisco Camps i la comtessa Ppresidenta de Madrid dona Esperanza Aguirre.

Les circumscripcions uninominals amb elecció del seu representant per majoria simple (sistema, entre altres, anglès) solen dur ràpidament (en territoris culturalment i nacionalment homogenis) a un sistema bipartidista, de clares majories de govern, amb la possible supervivència residual d'un tercer partit a gran distància dels dos primers.

Que dos dels principals -i més antics- feus del Pp a l'estat espanyol, Madrid i València, estiguin plantejant una reforma de la llei electoral -encara a nivell autonòmic- vol dir, segurament, que

1.- Estan utilitzant el seu poder territorial per fer-lo servir de banc de proves per a una futura reforma a nivell estatal

2.- Que volen fer proves sobre el terreny, i en viu, de quina és la forma més convenient (per ells, clar) de fer la distribució de circumscripcions.

3. Que no donen encara per perdudes ni Catalunya ni Euskadi, on pretenen arraconar el PSOE quedant ells com a segona força política

4.- Que pretenen mesurar la seua viabilitat davant del Tribunal Constitucional. Un TC, no ho oblidem, molt desprestigiat i, segons ells, de marxa erràtica, després d'haver deixat que Bildu s'hi presentés a les eleccions basques.

I Rubalcaba i Trillo-Figueroa, pactant sobre la renovació del TC.

Em fa tota la impressió que ens agafaran amb els pixats al ventre.

De iaios presents i ja quasi

Anit parlàvem amb una vella amiga -i, tanmateix, companya de treball dels anys que jo treballava a Lleida-, i ens va contar que, feia pocs dies, el seu fill -més ben dit, la seua nora- li havia donat el primer net, una bruneta preciosa a qui han posat per nom Blanca.

-I nosaltres? -demanà, després de les felicitacions que li férem.

-Nosaltres? en capella.

Segons els metges, dins de dues o tres setmanes podrem ja veure el nostre primer net, Pau.

-Us canviarà la vida, -digué -ja ho veureu. No us ho podeu ni imaginar.

I penso que sí. La vida ens canvia a cada pas que donem, cada llibre que llegim, cada elecció que fem. Quant més, quan una nova vida ens arriba, una vida, una persona volguda, desitjada, ja estimada abans de poder tenir-la en braços.

El senyor Camps es mira a l'espill anglès

Fa pocs dies l'eximi forense Font de Mora ens anunciava el projecte de fer desaparèixer les molt atonyinades línies de valencià, per una única línia d'ensenyança trilingüe: espanyol-valencià-anglès. (Per si algú em llegeix per primera vegada, faig constar que quan parle de valencià, no estic parlant més que del català que parlem a València.)

Ara el Molt Imputat don Fransisco Camps, es destapa amb un projecte de modificació de la llei electoral a la comunitat sense nom, en altres temps de més bonança anomenada País Valencià.

Aquesta modificació, pel que anuncia, consistiria en la creació de tants districtes com diputats hi hagin, de forma que, a cada districte, el diputat seria aquell que hi guanyés per majoria simple.

No sé si aquest sistema electoral tindria cabuda constitucional.

Allò que sé és que es tracta d'un sistema clarament afavoridor del bipartidisme i anorreador dels tercers partits que difícilment hi tenen cabuda.

I també sé que en la situació actual, podria donar com a resultat una càmera mono-color o quasi. Tot dependria de la distribució geopolítica dels districtes.

Tants anys demanant l'entrada de les comarques com a districtes i la supressió de les províncies, i ara, només de pensar-ho, tremolo.

POST SCRIPTUM

Acabo de llegir que l'Espe Aguirre, presidenta de Madrid, també proposa el mateix. O sigui que es tracta del PP en general, ja que tots sabem que Madrid, València i Galícia són els camps d'experimentació de la FAES.

I Rubalcaba i el tril·lero Trillo negociant la renovació del TC.

Que els déus ens agafin confessats.

Gallardón, Chueca i el dia de l'orgull gai

L'any 78 jo treballava a Madrid, al carrer Virgen de los Milagros, al departament d'estranger madrileny (Sedex) d'un banc nacional. Molt a prop, a la plaça de Vázquez de Mella, hi havia el Servei d'estranger (Servex), oficines centrals per a tota Espanya.

Recordo Vázquez de Mella com una plaça inhòspita plena de runes, de xeringues per terra, i ionquis dormint a terra.

L'any 2000, després de moltes voltes per bona part d'Espanya (roda el món i torna al Born, diuen) el departament en què jo treballava, canvià la seua ubicació del Passeig de la Castellana a la plaça Vázquez de Mella.

La millora de la plaça, i de tot el barri de Chueca al qual dóna accès, no solament era evident, sinó abismal. Millora, segons tots els indicis, deguda a la pacífica invasió que del barri havien fet els homosexuals i lesbianes. Chueca, durant els dos anys que hi vaig treballar, era un barri tranquil, ple de restaurants, botigues d'art, galeries, i molta, molta gent.

No sé si les restriccions que l'alcalde Gallardón ha imposat als organitzadors del dia de l'orgull gai, un cap de setmana sorollós a manta contra tot un any de tranquil·litat, són justificades o no. Possiblement siguin excessives, resultat de la petició d'una minoria de veïns, i impulsades cristianament per la puixança de l'Ana Botella, dona de l'insigne i murdochià ex-president del govern d'Espanya.


Allò que sí sé és que la resposta rebuda, davant del seu domicili particular, i a les hores de la nit en que tornava del treball, és desproporcionada i injusta. El lloc i l'hora desqualifiquen la raó que, sincerament, crec que els organitzadors tenien.

Els anglesos diuen, i m'agrada subscriure-ho: "My home is my castle". I el col·lectiu dels gais i lesbianes que tantes injustícies i atacs ha rebut, hauria també de subscriure-ho.

TC. Apoptosi vs. càncer

Al final, Pascual Sala s'ha negat a acceptar la dimissió dels tres magistrats cansats.

Els organismes pluricel·lulars solen tenir un mecanisme de defensa que els ajuda a mantenir la funcionalitat i, per tant, la vida. És l'apoptosi o suïcidi programat de les cèl·lules envellides i/o defectuoses. Quan aquest mecanisme deixa de funcionar apareix el càncer. El càncer que, al remat, no és més que la perpetuació i reproducció d'aquelles cèl·lules defectuoses o ja inservibles que, en negar-se a desaparèixer, acabaran fent malbé la resta de l'òrgan, i amb ell, la resta de l'organisme.

Possiblement, el senyor Sala, president de la discutida cosa anomenada tribunal constitucional, li ha fet un trist servei a l'organisme que presideix, i amb ell, a la resta dels ciutadans d'aquesta altra cosa anomenada espanya.

I no m'importaria gaire si en fóssim independents, però com no ho som...

Rebel·lió al TC

Sembla que tres magistrats del TC, entre els quals el vicepresident del mencionat organisme, han dit prou a l'artificial prolongació del seu mandat i han presentat una dimissió que encara haurà de ser acceptada pel President de l'organisme perquè sigui efectiva.

Sota la meua humil opinió ja feien tard. El Congrés els hauria d'haver substituït des del passat novembre, cosa que, evidentment no havia fet, ni ganes menys.

Aquests tres magistrats, junt amb l'absència d'un altre que havia tingut, fa ja tres anys, el bon gust de morir-se, deixaran el desprestigiat Tribunal, si Pasqual Sala els admet la renúncia, en la precària situació de quòrum mínim, cosa per la qual seria molt d'agrair una altra dimissió voluntària o inclús una sobtada mort que el deixés totalment inoperatiu.

Per cert, la sec(re)tària Rumors de Cospedal ràpidament ens ha fet saber que aquest sobtat (o no tan sobtat, qui sap) atac de dignitat que han sofert els magistrats de la notícia, ha estat pel tema Bildu. Sort, pobrissons de nosaltres, que la tenim per informar-nos; de no ser per ella, igual ens els haviem cregut.