Anit parlàvem amb una vella amiga -i, tanmateix, companya de treball dels anys que jo treballava a Lleida-, i ens va contar que, feia pocs dies, el seu fill -més ben dit, la seua nora- li havia donat el primer net, una bruneta preciosa a qui han posat per nom Blanca.
-I nosaltres? -demanà, després de les felicitacions que li férem.
-Nosaltres? en capella.
Segons els metges, dins de dues o tres setmanes podrem ja veure el nostre primer net, Pau.
-Us canviarà la vida, -digué -ja ho veureu. No us ho podeu ni imaginar.
I penso que sí. La vida ens canvia a cada pas que donem, cada llibre que llegim, cada elecció que fem. Quant més, quan una nova vida ens arriba, una vida, una persona volguda, desitjada, ja estimada abans de poder tenir-la en braços.
-I nosaltres? -demanà, després de les felicitacions que li férem.
-Nosaltres? en capella.
Segons els metges, dins de dues o tres setmanes podrem ja veure el nostre primer net, Pau.
-Us canviarà la vida, -digué -ja ho veureu. No us ho podeu ni imaginar.
I penso que sí. La vida ens canvia a cada pas que donem, cada llibre que llegim, cada elecció que fem. Quant més, quan una nova vida ens arriba, una vida, una persona volguda, desitjada, ja estimada abans de poder tenir-la en braços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada